Veure> Sant Joan de Pladecorts (poble i municipi).
Pladecorts *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Pinedo
Poble i partida, situats a la costa, al sud de la ciutat i a l’extrem septentrional de l’Albufera (platja de Pinedo).
La població, tota disseminada, és dedica sobretot al conreu de l’arròs (la totalitat del terreny és marjal) i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar, continuada vers el sud per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret. Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a les hortalisses.
El nou curs del Túria desemboca al nord de Pinedo.
Pineda * -Garrotxa-
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Veure> Sant Miquel de Pineda (poble).
Pinçac
Antic poble.
Pina -Mallorca-
Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sencelles.
La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del segle XVI ampliat el 1716. El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia.
Pilzà
(o Pilçà) Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l’actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.
L’antic terme comprenia el poble d’Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d’Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.
Pi * -Conflent-
(Conflent)
Nom oficial del municipi de Pi de Conflent.
Perillós *
Veure> Perellós (poble i antic municipi).
Perellós -Rosselló-
(o Perillós, ant: Perellons) Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l’actual.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Miquel i per les restes del castell de Perellós (antic castell del Senyor), centre del vescomtat de Perellós.
Perelló, el -Ribera Baixa-
Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l’Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa.
L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església.
Dades dels Països Catalans 