Poble (769 m alt) de l’antic municipi d’Estac, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d’Arboló.
El seu terme, és, en gran part, boscat (bosc d’Arcalís).
(Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)
Poble (738 m alt) i antic municipi (21,18 km2), agregat el 1970 a l’actual. Situat a la dreta de la riera d’Aravell.
L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, als afores hi ha, a cosa d’un quilòmetre a l’est, l’ermita de Sant Marc, on té lloc un aplec el 25 de març.
Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Poble (913 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera. És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan.
La seva església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica, és esmentada ja el 839.
Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.
Poble i antic municipi: 456 m alt, 26,13 km2, agregat el 1974 amb les Pallargues a l’actual. El poble és situat a 8 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular. A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposats ossaris o columbaris sepulcrals.
El castell de l’Aranyó, que formà un bloc massís, fou edificat el segle XVI (en part restaurat), amb una torre prismàtica de construcció anterior. L’actual castell fou acabat el 1569.
El 1428, l’Aranyó fou admès en el veïnatge de Cervera.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (936 m alt) i antic municipi (25,38 km2), agregat el 1970 a l’actual, situat a la dreta del barranc de Xèrcoles, era de la jurisdicció dels comtes d’Aranda.
Dins de l’antic terme es troben els pobles de Sant Miquel de la Vall (que donava nom al municipi fins a mitjan segle XX), Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall i el castell i ermita de Sant Gervàs.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.
Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).
El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (650 m alt) i antic municipi, fusionat amb altres municipis el 1969 per crear el nou (i al qual hom ha donat la denominació confusionària de Pallars Jussà).
El poble antic, es troba força enrunat i gairebé deshabitat. Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements pre-romànics. Prop d’una torre medieval mig enrunada es troba l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII.
Al començament del 1969 es cedí les cases del poble vell a un grup de famílies en un intent de restauració del conjunt i d’habilitació com a lloc d’estiueig.
A uns 500 m a ponent es troba el poble modern, el veïnat de les Eres, amb la nova església.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
(ant: Os d’Urgell o de Cívis) Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).
Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.
Pertanyia al vescomtat de Castellbó.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.231 m alt) de l’antic municipi de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, situat en un coster, a la dreta del Flamicell.
La senyoria pertangué fins al segle XIX al bisbe de Lleida.
Dades dels Països Catalans 