Arxiu d'etiquetes: pobles

Parròquia d’Hortó, la

(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)

Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839.

La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al segle XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures.

Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d’Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l’enclavament de Baridà i el mas d’Eroles.

Parròquia de Besalú, la *

(Garrotxa)

Nom antic del municipi de Sant Ferriol.

Parets d’Empordà

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix.

El lloc és esmentat ja el 925. Formà part de la baronia de Vilademuls.

De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners.

Panadella, la

(Montmaneu, Anoia)

Poble, prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella, depressió de la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, límit de la Depressió Central.

És un dels passos més difícils en les comunicacions entre Lleida i Barcelona.

Al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera.

Palou de Torà

(Massoteres, Segarra)

Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.

La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll.

Palou de Sanaüja

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Poble (517 m alt), situat damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.

La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci.

Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell.

Palou -Ripollès-

(Vidrà, Ripollès)

Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany.

Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà.

Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic.

Palol Sabaldòria

(Vilafant, Alt Empordà)

Poble (o la Baulòria), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al sud-oest de la ciutat de Figueres.

L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll; depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema.

L’antic castell de Palol Sabaldòria, amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta.

El 1698 el lloc pertanyia a la corona.

Palol d’Onyar

(Quart d’Onyar, Gironès)

Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.

L’església parroquial (Sant Sadurní) és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII; era l’església del castell de Palol, casa forta, que a mitjan segle XIV era de la família Palol.

El 1698 el lloc era de la corona.

Palmerola

(les Llosses, Ripollès)

Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l’actual, al límit amb el Berguedà.

El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l’oest del puig Verdolet (1.148 m), on s’alcen l’antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases.

El lloc i la casa forta (esmentats ja al segle XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan segle XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola.

L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l’enclavament de la Rovira de Baix.