(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Pasteral, el
(la Cellera de Ter, Selva)
Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer.
La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d’alt, fou construïda durant el primer quart del segle XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d’energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh).
A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.
Parròquia d’Hortó, la
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839.
La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al segle XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures.
Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d’Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l’enclavament de Baridà i el mas d’Eroles.
Parròquia de Besalú, la *
(Garrotxa)
Nom antic del municipi de Sant Ferriol.
Parets d’Empordà
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix.
El lloc és esmentat ja el 925. Formà part de la baronia de Vilademuls.
De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners.
Panadella, la
(Montmaneu, Anoia)
Poble, prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella, depressió de la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, límit de la Depressió Central.
És un dels passos més difícils en les comunicacions entre Lleida i Barcelona.
Al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera.
Palou de Torà
(Massoteres, Segarra)
Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll.
Palou de Sanaüja
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (517 m alt), situat damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci.
Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell.
Palou -Ripollès-
(Vidrà, Ripollès)
Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany.
Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà.
Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic.
Palol Sabaldòria
(Vilafant, Alt Empordà)
Poble (o la Baulòria), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al sud-oest de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll; depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema.
L’antic castell de Palol Sabaldòria, amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta.
El 1698 el lloc pertanyia a la corona.
