Arxiu d'etiquetes: pobles

Renant

(Oliola, Noguera)

Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió (Urgell).

La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Reixac -Vallès Occidental-

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra.

El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676.

Reguers, els

(Tortosa, Baix Ebre)

Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit.

Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló.

Reguard

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.

L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.

Havia estat possessió dels comtes de Pallars.

Règola, la

(Àger, Noguera)

Poble, a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’est de la vila.

El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost (la carta de poblament és del 1049; el 1300, l’abat d’Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals).

L’església parroquial és dedicada a sant Julià (depenia també de la col·legiata d’Àger).

El lloc estigué fortificat (el 1056 és citat el castell de la Règola).

Ravós del Terri

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)

Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri. És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu.

El castell de Ravós, actualment masia, és esmentat ja al segle XII; la seva capella, d’origen romànic (se’n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals) i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat.

El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).

El cos que formen masia i església és fortificat.

Rauric

(Llorac, Conca de Barberà)

Poble, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.

És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac).

Només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma.

Ràpita dels Alfacs, la

(Montsià)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Carles de la Ràpita.

Ràpita, la -Noguera-

(Vallfogona de Balaguer, Noguera)

Poble (257 m alt), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la sèquia de la Ràpita.

Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091. Passà després (segle XIV) a la jurisdicció de la col·legiata de Balaguer (un dels canonges en detenia la senyoria).

L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.

Ràpita, la -Alt Penedès-

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Poble, situat al sud-oest del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Església parroquial de Sant Domènec.

La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix.