(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble, situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial (Santa Maria) és romànica.
Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta.
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), en vies de despoblament, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947; és un petit edifici, romànic (segle XI), citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera. Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix.
(Oliola, Noguera)
Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió (Urgell).
La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra.
El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676.
(Tortosa, Baix Ebre)
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit.
Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló.
(Senterada, Pallars Jussà)
Poble (812 m alt), enlairat a l’esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
Havia estat possessió dels comtes de Pallars.
(Àger, Noguera)
Poble, a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’est de la vila.
El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost (la carta de poblament és del 1049; el 1300, l’abat d’Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals).
L’església parroquial és dedicada a sant Julià (depenia també de la col·legiata d’Àger).
El lloc estigué fortificat (el 1056 és citat el castell de la Règola).
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri. És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu.
El castell de Ravós, actualment masia, és esmentat ja al segle XII; la seva capella, d’origen romànic (se’n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals) i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat.
El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).
El cos que formen masia i església és fortificat.
(Llorac, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac).
Només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma.
(Montsià)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Carles de la Ràpita.
