Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Riudebitlles.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Riu de Santa Maria
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Riu -Garrotxa-
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, de l’antic terme d’Oix, situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.
La seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont.
A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu.
Rigolisa
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses.
L’església parroquial (Sant Jaume) ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació.
El lloc és esmentat ja al segle X.
Rifred
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
(o Riufred) Veïnat, a la vall del Rifred (que neix als vessants meridionals de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge), aigua amunt de la vila.
El 944 ja és esmentat el vilar de Rifred.
Ribes del Penedès *
(Garraf)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Ribes.
Ribera de Cardós
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble i capital del municipi, situat al centre d’una àmplia conca, a la confluència de la vall d’Estaon i la de Cardós, i a la dreta del riu de la Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa.
Centralitza les activitats comercials de la vall de Cardós i de la d’Estaon.
Església parroquial romànica de Santa Maria de Cardós.
Riber
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, a la dreta del Sió, entre Sedó (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Donat de Riber) i Hostafrancs.
Adossat a l’església hi ha el gran casal dels Solsona.
Ribelles -Noguera-
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble, situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial (Santa Maria) és romànica.
Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta.
Ribelles -Alt Empordà-
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), en vies de despoblament, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947; és un petit edifici, romànic (segle XI), citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera. Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix.
