(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Pla de Sant Cristòfol) Caseria, en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del segle XI.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del segle XII.
Poble de l’antic municipi de Peratallada, al sector meridional del terme.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de què només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altra privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010.
A la fi del segle XI se n’apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona. Fou després una simple parròquia.
(Amer, Selva)
Poble, a l’est de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent, afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Era lloc reial al segle XVII.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble i nucli urbà més important del municipi, aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al sud-est de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o Camós de les Gavarres) Poble, a l’extrem meridional del terme, als vessants orientals del puig d’Arques, a les Gavarres.
L’església parroquial pertany a l’arxiprestat de Girona. L’antiga casa forta de Camós és actualment pagesia.
El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(Ripoll, Ripollès)
Poble de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La vil·la Tennas, o Tendas, pertanyia al monestir de Ripoll des del 890. La parròquia s’organitzà el segle XI; depenia del monestir i era servida des de Ripoll.
El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona.
(Tavertet, Osona)
Poble i antiga parròquia rural, a l’extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església.
Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts.
Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església.
L’església és en part romànica (segle XII), però fou ampliada i reformada el 1769.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Sant Bartomeu d’Olorda) Llogaret (156 m alt), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al segle XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al segle XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al segle XVI; però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi.
L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del segle XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939.
(Calonge, Baix Empordà)
(o Sant Antoni de Mar) Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d’Aró i Palamós, a ponent d’aquesta última ciutat.
És un centre turístic força important, amb un bon nombre d’hotels, allotjaments i residències secundàries.
Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l’actualitat hi ha una església d’estil neogòtic.
Poble i cap del municipi, situat a banda i banda del riu d’Ondara.
Església romànica de Santa Maria.
Dades dels Països Catalans 