(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble (69 m alt), situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu (segle XIII), d’origen romànic, amb absis i campanar gòtic, sufragània de la de Ravós del Terri.
Fou possessió del monestir d’Amer. Fou lloc reial.
Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri (amb l’antic castell de Ravós), de Santa Llogaia del Terri i la caseria de Prades del Terri.
(Dosrius, Maresme)
(o el Far, ant: Bonaconjunta) Veïnat (435 m alt), al nord del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial (Sant Andreu), que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII. El terme s’independitzà de Llinars el 1597.
El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S’independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Sant Andreu de la Vall de Castellbó) Poble (1.325 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, al vessant occidental de la vall, al nord-oest de la vila.
(Vilanova de Sau, Osona)
Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries.
Consta des del 1101. Dels segles XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. Ara té només 5 masos habitats.
La seva església, amb culte, és romànica del segle XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624.
A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel.
(Anglès, Selva)
Poble, al sud de la vila, centrat per l’església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa).
(Rajadell, Bages)
Poble, a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a ponent del cap del municipi.
L’església (1637), amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell.
Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al segle XII.
Poble (843 m alt) de l’antic municipi de Gurp de la Conca, al sud del municipi.
La seva església (Sant Llorenç) era parroquial.
El 1831 pertanyia al baró d’Eroles.
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
(o Sampsor, ant: Sonsor) Poble (1.008 m alt), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a llevant del coll de Saig.
La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol.
(Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.214 m alt), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d’Aravó i al peu del puig de Saneja.
L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del segle XII; s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç del segle XV.
El lloc és esmentat ja al segle IX; al segle XI era possessió del monestir de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 