(Josa i Tuixén, Alt Urgell)
Poble (1.206 m alt) i cap del municipi, situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional del Cadí, a l’esquerra de la riera de la Vansa.
Fins al 1973, any en què fou annexat al terme de Josa de Cadí, constituïa un municipi per si sol.
Disposa d’instal·lacions per a la pràctica d’esports d’hivern.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Gregori.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble (449 m alt), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela, esmentat al segle XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors; el segle XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. La població fou emmurallada.
Fins al 1971 formava municipi propi, i comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.
(Vilalba Sasserra, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, al nord del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana. Hi neix la riera de Trentapasses, afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu col·lector prop de Sant Celoni.
El lloc és esmentat ja l’any 1199; el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep M. Pericas.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs.
El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó.
(Argentona, Maresme)
Veïnat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins a l’any 1840.
És esmentat ja l’any 972. S’hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de Sant Jaume de Treià.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Poble (1.200 m alt), al sud del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres, esmentat als segles XIII i XIV. El lloc és esmentat ja l’any 839.
Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers.
(Peramola, Alt Urgell)
Poble, a la dreta del Segre, davant d’Oliana.
De la seva església parroquial (Santa Llúcia de Tragó), allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga.
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Tous.
Dades dels Països Catalans 