(Ponts, Noguera)
Poble (387 m alt), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany. De l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al sud del poble.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany (amb l’església i casa d’Estany) i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan.
(Alfara dels Ports, Baix Ebre)
Caseria i antic terme. al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca.
És un indret d’estiueig, en expansió. Hi ha la petita església de Santa Magdalena.
(la Jonquera, Alt Empordà)
(ort trad: Altors) Poble, centrat per l’església de Sant Julià dels Torts, als vessants meridionals del coll de Panissars.
Havia depès eclesiàsticament d’Agullana i de la Jonquera.
(Forallac, Baix Empordà)
Antic poble, dins l’antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper al Mont-ras.
El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomte de Bas.
L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell; l’actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l’anterior.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
(o de Bages) Poble, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa. Des del segle XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
A partir dels anys 1950 hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metal·lúrgic i de materials de construcció.
(Lleida, Segrià)
Antic poble, a 5 km de la ciutat, al nord-oest, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida (1149). El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida. El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set; desaparegué a causa de la guerra dels Segadors.
Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades.
Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges. Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)
Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig.
Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l’Olla i Segalers.
(Subirats, Alt Penedès)
(o Subirats de Baix) Poble, al nord-est del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal. La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats.
El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona (o torre Ramon), obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon.
(Lladurs, Solsonès)
Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.
Dades dels Països Catalans 