(Sils, Selva)
Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Iscle de Vallalta.
(Naves, Solsonès)
Poble (729 m alt), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de la Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
(ant: Santa Creu de Rosa) Poble, situat al peu dels vessants meridionals de la serra de la Verdera, a la capçalera de la riera de la Vall o de Santa Creu.
Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al segle XVII, i es formà l’actual, més a la plana.
La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva. El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes.
Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència.
(o de Gallegans) Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Daniel.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, al nord del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet, a la dreta de la riera de Clua de Meià.
Aturonades, al sud-oest, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet (o castell d’Ariet) i de la seva capella de Sant Bartomeu, romànica.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.085 m alt) i capital del municipi, situat a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua, al vessant llevantí del port de la Bonaigua.
L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior. Entre les cases es destaca la casa de la Senyora.
Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València, pertanyent als comtes de Pallars. Sota el castell, a l’antic lloc de Segura, hi havia la pedra comtal on els comtes de Pallars juraven els privilegis de la vall d’Àneu. A la bassa Morta, indret proper al poble, es reunia anualment l’assemblea dels veïns de la vall d’Àneu durant el règim anterior a la Nova Planta.
Del 1991 al 2016 hom hi dugué a terme diverses intervencions per tal de convertir-lo en punt referència del turisme de la comarca.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (846 m alt), fins el 1969 pertanyia al terme de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.
La seva església parroquial (Sant Romà) era annexa de la de Baén. La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector septentrional del terme, al nord del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a llevant de l’estany d’Espolla.
Centra la població, disseminada, l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (segle XI), molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya.
El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles. Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.180 m alt) i antic municipi: 28,6 km2, agregat el 1969 al nou. El poble és situat a la zona de contacte entre la plana i les terres muntanyoses, al peu del serrat de les Planes.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica (segle XII) i té un interessant portal esculpit. El lloc és esmentat ja al segle XI.
