(Vilopriu, Baix Empordà)
Poble, al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldevià, 168 m alt). L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu.
Hi ha un edifici fortificat del segle XV. El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges.
(Pontils, Conca de Barberà)
Poble (670 m alt), al nord del terme, prop del límit amb el terme de Bellprat (Anoia), a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.
(Mataró, Maresme)
Veïnat, al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília. El 1517 i el 1848 fou reedificada; des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita.
Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer.
Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix.
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Poble, fins al 1969 del de Montanissell, situat al sud del terme, a la capçalera del riu de Valldarques, afluent per la dreta del riu de Sallent (tributari del Segre), que neix a la serra de Setcomelles i que discorre al peu dels vessants septentrionals de la serra d’Aubenç.
L’església parroquial (Sant Romà), és romànica. El lloc és esmentat ja l’any 839.
(Berga, Berguedà)
Poble, centrat en l’església parroquial de Sant Bartomeu de la Valldan, bé que el consell municipal es reunia a l’hostal del Bou, a mig camí entre l’església i la ciutat de Berga.
La primitiva parròquia del terme, de la qual era sufragània Sant Bartomeu de la Valldan, és la de Sant Pere de Madrona, que es conserva al vessant de la serra de Queralt.
(Odèn, Solsonès)
Poble, a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell). L’església parroquial (Sant Just) pertany al bisbat d’Urgell.
El lloc és esmentat ja el 839. Als segles XIV i XV és esmentat el castell de Valldan, pertanyent al comtat de Cardona. Formà, al segle XIX, un municipi amb la Móra Comtal i Sàlzer.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
(o Vallcàrcara) Poble, l’antic terme del municipi comprèn la part baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector el Figueró, poble sorgit a partir del segle XVIII dins el terme de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrcara.
(Sitges, Garraf)
Poble, situat al nord-est del cap del municipi, en una cala a les costes de Garraf.
És un important centre de la indústria del ciment i de pedra calcària. Hi ha un port per al transport d’aquest producte.
(Sils, Selva)
Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Iscle de Vallalta.
Dades dels Països Catalans 