(Mataró, Maresme)

Veïnat, al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).

L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília. El 1517 i el 1848 fou reedificada; des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita.

Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer.

Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix.