(o Sant Antoni de la Platja) Barri, situat a la costa, a l’est del nucli urbà. Té origen en la urbanització (1920-25) de la possessió de sa Torre Redona. L’església parroquial de Sant Antoni fou començada el 1927.
Ha esdevingut un centre turístic important (64 establiments hotelers).
(o s’Illot) Caseriu i centre turístic, a la costa de l’illa, al límit amb el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, on s’esten la major part de la platja arenosa de sa Moreia.
Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (segles III-I aC).
A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altra poblat ibèric, potser una mica més antic.
Antiga possessió, situada vora la costa de migjorn, on hi ha, entre Atalis i el cap de ses Penyes, les platges de son Bou, en part urbanitzades.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns de habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou.
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015)
Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.
Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.
La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.
Enllaç web: Ajuntament
Platja, la més extensa de l’illa, situada al sud de la Vila d’Eivissa i, en una petita part, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia.
Hi ha urbanitzacions i alguns hotels de gran capacitat.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)
(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.
Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.
El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.
Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014)
Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals.
La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu, que es destina als conreus d’horta i als tarongers, a l’interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l’alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). Àrea comercial de València. La població s’ha triplicat amb escreix des del 1900.
Vila d’origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol.
El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l’Estany.
Enllaços web: Ajuntament – Casa de Cultura
Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.
És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.
Dades dels Països Catalans 