(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o del Pla) Monument romà, situat al pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0.92 de profunditat).
Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,2 km2, 178 m alt, 3.051 hab (2015)
Situat al centre del pla de Moró, vora la riba de la rambla de la Viuda. Segregat l’any 1990 del terme de Vilafamés.
La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra al seu voltant gairebé el 100% de tota l’activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l’àmbit nacional com internacional i, havent quedat l’agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l’ametller és el cultiu predominant seguit de l’olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició.
El poble és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa. De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró.
Enllaç web: Ajuntament
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d’Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)
Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).
L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Despoblat. Era un grup d’alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Benlloc.
Despoblat (299 m alt), al marge dret del barranc de Benasqués, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comercial i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’un petita caseria (dita modernament del Mercader), bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella.
Antiga torre de defensa, situada a la costa, damunt un dels contraforts de la serra d’Orpesa, prop del límit amb el terme de Benicàssim.
Prop de la torre i dins aquest darrer terme hi ha les platgetes de Bellver; en aquest indret ha estat creada la important urbanització de les Platgetes.
Dades dels Països Catalans 