Arxiu d'etiquetes: Plana Alta

Torre d’en Domènec, la (Plana Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 3,20 km2, 306 m alt, 213 hab (2014)

(o d’En Domènec, ant: Torre dels Domenges) Envoltat pel terme de Vilanova d’Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja.

El 10% de la superfície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l’agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d’olivera i de vinya. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l’església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font.

Enllaç web: Ajuntament

Serratella, la (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)

(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.

És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.

El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.

Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.

Enllaç web: Ajuntament

Serra d’En Galceran, la (Plana Alta)

17 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)

(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanes, arc de

3 Respostes

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

(o del Pla) Monument romà, situat al pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d’Alba.

Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0.92 de profunditat).

Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.

Bovalar, el -Plana Alta-

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat.

Sant Joan de Moró (Plana Alta)

5 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,2 km2, 178 m alt, 3.051 hab (2015)

Situat al centre del pla de Moró, vora la riba de la rambla de la Viuda. Segregat l’any 1990 del terme de Vilafamés.

La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra al seu voltant gairebé el 100% de tota l’activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l’àmbit nacional com internacional i, havent quedat l’agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l’ametller és el cultiu predominant seguit de l’olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició.

El poble és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa. De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Borseral, el

1 Resposta

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d’Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes.

Pobla Tornesa, la (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)

Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).

L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.

Enllaç web: Ajuntament

Orpesa (Plana Alta)

21 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)

(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.

El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.

Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Benifaixó

1 Resposta

(Benlloc, Plana Alta)

Despoblat. Era un grup d’alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Benlloc.