(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de regadiu, al nord de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al sector septentrional de la plana regada.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014)
(o Vilanova d’En Domènec) Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d’en Galceran i del Desert de les Palmes.
Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l’església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s’ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.
Dins el terme hi ha l’ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)
Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.
Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.
El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 52,99 km2, 305 m alt, 2.873 hab (2014)
Situat entre el pla de l’Arc i el pla de la Barona i entre les rambles de Cabanes, a llevant, i de la Viuda, a ponent, al sector septentrional i interior de la comarca, al límit amb l’Alcalatén.
L’agricultura ocupa tres quartes parts del territori municipal; els conreus més estesos són els de secà: vinya i ametllers; hi ha algunes hectàrees d’horta i la resta és improductiu. La ramaderia hi té una gran importància, per l’expansió creixent de les granges de porcs. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des d’inicis del segle XX la població està en descens.
El poble és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l’Arc.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Montalba, de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana) i de les Ramblelles i el llogaret de la Barona.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014)
Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s’hi troba l’extens pantà del Prat, obert al mar.
Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens. A l’antic barri de pescadors de Torrenostra s’hi han desenvolupat les activitats turístiques.
La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.
Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.
L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 3,20 km2, 306 m alt, 213 hab (2014)
(o d’En Domènec, ant: Torre dels Domenges) Envoltat pel terme de Vilanova d’Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja.
El 10% de la superfície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l’agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d’olivera i de vinya. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l’església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)
(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.
És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.
El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.
Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)
(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.
El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 