Veure> regió de Castelló de la Plana (sector del País Valencià).
Castelló, plana de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Plana Alta
Castelló, Club Esportiu
(Castelló de la Plana, 20 juliol 1922 – )
Equip de futbol. Fou fundat per la fusió del Club Cervantes amb part del Castàlia. El 1923 inaugurà el seu camp del Sequiol; actualment ocupa l’estadi de Castàlia.
L’equip milità en primera divisió del 1941 al 1947, i el 1972.
Els jugadors duen samarreta de ratlles blanques i negres i pantalons blancs.
Castàlia
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium.
Cartalias
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
Cap -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de regadiu, al nord de la ciutat.
Canet -Plana Alta-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al sector septentrional de la plana regada.
Vilanova d’Alcolea (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014)
(o Vilanova d’En Domènec) Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d’en Galceran i del Desert de les Palmes.
Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l’església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s’ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.
Dins el terme hi ha l’ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet.
Enllaç web: Ajuntament
Vilafamés (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)
Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.
Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.
El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.
Enllaç web: Ajuntament
Vall d’Alba, la (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 52,99 km2, 305 m alt, 2.873 hab (2014)
Situat entre el pla de l’Arc i el pla de la Barona i entre les rambles de Cabanes, a llevant, i de la Viuda, a ponent, al sector septentrional i interior de la comarca, al límit amb l’Alcalatén.
L’agricultura ocupa tres quartes parts del territori municipal; els conreus més estesos són els de secà: vinya i ametllers; hi ha algunes hectàrees d’horta i la resta és improductiu. La ramaderia hi té una gran importància, per l’expansió creixent de les granges de porcs. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des d’inicis del segle XX la població està en descens.
El poble és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l’Arc.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Montalba, de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana) i de les Ramblelles i el llogaret de la Barona.
Enllaç web: Ajuntament
Torreblanca (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014)
Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s’hi troba l’extens pantà del Prat, obert al mar.
Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens. A l’antic barri de pescadors de Torrenostra s’hi han desenvolupat les activitats turístiques.
La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.
Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.
L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 