Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l’oest de la ciutat, localitat-tipus.
Banyoles, margues de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany
Banyeta, la
(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.
Viver, reclau -Pla de l’Estany-
(Serinyà, Pla de l’Estany)
Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecte original.
Està dividida en dues sales, l’entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l’inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d’uns 15.000 anys.
Posteriorment, durant el neolític i l’edat del bronze, la cova fou utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d’enterrament.
Vilert
(Esponellà, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià.
De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve.
El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles.
Vilavenut
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord-est del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles. Al segle XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada.
A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins.
Vilar, estanyol de
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al sud-oest, prop de Porqueres.
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat.
Des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal.
Vilamarí -Pla de l’Estany-
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria; d’origen romànic, fou reedificada al segle XVII.
El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.
Vilafreser -Pla de l’Estany-
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, al sector meridional del terme, a la vora d’una riera afluent a la de la Farga. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles.
Vilademuls, baronia de
(Catalunya, segle XII – )
Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al segle XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió -sembla- dels comtes d’Empúries.
Al segle XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Vilademí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.
Vilademí
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, al nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Farga.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve; dins el terme hi ha l’ermita de Sant Roc.
Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls.
Dades dels Països Catalans 