(Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l’Estany)
(trad: Rigumbert) Afluent esquerrà del Terri, que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà.
(Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l’Estany)
(trad: Rigumbert) Afluent esquerrà del Terri, que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
(o Safarrés) Veïnat, al nord-oest del poble; conserva notables edificis dels segles XIII i XIV.
Estany, situat a la perifèria de l’estany de Banyoles, d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1851 – )
Entitat diocesana. Fundada per Joan Planas, al servei de la predicació i atesa pel Col·legi de Missioners del bisbat de Girona, comunitat de clergues (uns 15, el 1971).
Des del 1863 resideix a l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles.
(o Descalç) Llogaret. La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
(o Briolf) Poble, a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà.
És esmentat ja el segle X.
Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).
(Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès)
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.
Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l’oest de la ciutat, localitat-tipus.