(Palma de Mallorca, 1826 – 1893)
Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona.
Excel·lí en el retrat i en els temes d’inspiració religiosa.
(Palma de Mallorca, 1826 – 1893)
Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona.
Excel·lí en el retrat i en els temes d’inspiració religiosa.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Col·laborà amb Ramon Destorrents en la decoració dels pinacles del retaule de l’Almudaina de Palma de Mallorca, on probablement s’establí.
Realitzà un retaule per encàrrec del bisbe Antoni de Galiana, dedicat a sant Pau, una Crucifixió i una Anunciació.
El seu estil revela l’influx de Destorrents i una gran relació amb els mestres de Santa Eulàlia i Montsió.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Deixeble de Joan Sarinyena. És autor del gran retrat col·lectiu dels Comptadors del Braç Popular, al Palau de la Generalitat de València.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1675 – 27 novembre 1747)
Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l’any 1710, però poc després s’establí a Venècia, des d’on passà a Colònia com a pintor de l’elector Climent August i de l’emperador Maximilià II Manuel de Baviera.
Pintor famós a la seva època, el seu estil evolucionà des d’un barroc academicista al rococó, d’influència europea. Deixà un nombre important d’obres a l’illa de Mallorca, com ara La Mare de Déu amb els Pares de l’Església, el fris de Les quatre estacions de l’any o la capella de La Puríssima de la seu.
(València, 1894 – Benimàmet, València, 23 setembre 1957)
Pintor. Destacà com a miniaturista.
(Poble Nou de la Mar, València, 3 abril 1885 – València, 22 agost 1958)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions.
Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile.
També es dedicà amb fruit a l’ensenyament.
(Capdepera, Mallorca, 25 setembre 1908 – Palma de Mallorca, 26 abril 1999)
Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal.
Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc.
Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Pintor. Fou paisatgista estimable.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Conreà la pintura floral i els temes històrics.
El 1779 fou premiat per l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou nomenat individu de mèrit el 1784.
(Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)
Pintor i arquitecte. En restar vidu s’ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.