(Palma de Mallorca, 5 novembre 1851 – 27 març 1928)
Pintor i marquès de Solleric. Era fill de Faust Morell i Orlandis.
Fou conegut per les seves imitacions dels artistes flamencs del segle XV. Conreà també el gènere històric i el retrat.
(Palma de Mallorca, 5 novembre 1851 – 27 març 1928)
Pintor i marquès de Solleric. Era fill de Faust Morell i Orlandis.
Fou conegut per les seves imitacions dels artistes flamencs del segle XV. Conreà també el gènere històric i el retrat.
(Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)
Pintor. Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu (església de Santa Eulàlia de Palma de Mallorca) i dues pintures al retaule major de Sóller.
Potser fou parent seu Jaume Morey. Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 7 setembre 1875 – Castelló de la Plana, 24 gener 1961)
Arquitecte i aquarel·lista. Titulat a Barcelona el 1898. Fou arquitecte municipal de l’Eixample de València.
Entre altres càrrecs, ostentà el de president del Consell Nacional de Col·legis d’Arquitectes, fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles i corresponent de la de San Fernando.
Participà en el V Congrés Nacional d’Arquitectes amb el treball Necesidad de fomentar la cultura artística y medios prácticos para evitar que se produzcan obras antiestéticas.
(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Instal·lat a Mallorca a principi del segle XV, on realitzà un retaule dedicat a la Verge per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, d’un extraordinari valor decoratiu i relacionat amb l’estil de l’anomenat mestre de Santa Eulàlia.
Se li atribueixen dues taules votives a la seu de Mallorca i dos retaules, dedicats a la Magdalena i a Santa Isabel.
(València, 1811 – 1 juliol 1877)
Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d’Isabel II de Borbó (1851).
Fou el pare de:
Eren fills de Joan Montaner.
Joan Montaner i Upe (Roma, Itàlia, 1716 – Palma de Mallorca, 1774) Pintor i gravador. Es traslladà a Palma de Mallorca en morir el seu pare, i ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1760. Fou pare de Joan Montaner i Cladera.
Llorenç Montaner i Upe (Roma, Itàlia, s XVIII – Palma de Mallorca, 1768) Gravador. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730. Fou el pare de Francesc, Joan i Josep Montaner i Moner.
Eren fills de Llorenç Montaner i Upe.
Francesc Montaner i Moner (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, segle XVIII) Gravador. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l’Academia de San Fernando.
Joan Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i gravador. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.
Josep Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Madrid, 1788) Gravador. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Antoni Despuig (1785). S’establí a Madrid i fou membre de l’Academia de San Fernando.
(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)
Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.
De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.
Francesc Montaner (Palma de Mallorca, segle XIX) Pintor i gravador. Fou mestre de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.
Hipòlit Montaner (Catalunya, segle XVII) Jurista. Escriví unes addicions a una obra d’Antoni Olibà.
Joan Montaner (Illes Balears, segle XVII – Roma, Itàlia, segle XVII) Pintor. Estudià a Roma, on s’establí. Fou el pare dels germans Montaner i Upe.
(València, 1843 – Madrid, 24 novembre 1900)
Pintor. Fill de l’arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid.
Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc).