Veure> Montaner (família de pintors i de gravadors balears).
(València, 1684 – 1737)
Pintor. Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà. Pintà un quant temps a Mallorca (capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709).
De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs. La seva Adoració dels Reis (catedral de València), deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista.
Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund. Dirigí una acadèmia de dibuix.
(València, 18 novembre 1840 – Màlaga, Andalusia, 12 octubre 1924)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Amplià estudis a Itàlia (1856) i, en tornar-ne, participà en diverses exposicions nacionals i hi fou premiat.
El 1879 fou nomenat professor de l’Escola de Belles Arts de Màlaga i vers el 1880 tornà pensionat a Itàlia.
Excel·lí com a paisatgista (Barranc de Carraixet, Paisatge d’El Pardo, etc).
(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1897 – 1945)
Pintor. Visqué alguns anys a Londres. Viatjà per gran part del món. Féu moltes exposicions a l’estranger.
Destacà com a paisatgista, encara que era també estimable com a pintor de figura. La seva mort sobtada i prematura tallà una carrera d’èxits creixents.
(Palma de Mallorca, 1696 – 1750)
Pintor. Es formà a Valladolid i, de retorn a Palma de Mallorca, pintà el gran vel usat per Setmana Santa al temple de Santa Eulàlia, de les pintures de la volta de l’altar major de la parròquia de Sant Miquel i dues teles sobre la vida de Sant Josep (capella de Sant Josep) i dues sobre la Passió de Crist (capella de Santa Annà), totes elles a Palma.
Potser fou parent seu Bartomeu Morei. Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció.
(Villena, Alt Vinalopó, 6 juny 1934 – Madrid, 2008)
Pintor. Féu estudis de dret. S’inicià com a pintor el 1954. Vinculat a Múrcia.
Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta (1958), on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració. Des del 1964 emprà l’assemblage, a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme. Ha fet murals i ha dissenyat vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia.
Ha participat en exposicions a Saragossa (1965), Säo Paulo (1965), París (1967), Alexandria (1968), Venècia (1968), etc. Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà.
(València, 1937 – )
Pintor. Autodidacte. La seva obra recrea el paisatge rural del País Valencià, evitant-hi la presència de la figura humana per tal de donar-hi un to silenciós i recollit. Es caracteritza pel seu realisme escenogràfic i, sobretot, per una vibrant lluminositat.
Ha exposat regularment a València, però també a Barcelona, Madrid, Alcoi, Dénia, Saragossa, etc.
(València, 23 juliol 1900 – 26 gener 1982)
Pintor. Destacà en el paisatge, sobretot com a colorista. Fou professor de paisatge a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(València, 1382 – segle XV)
Pintor. El 1396 anà a Sant Mateu del Maestrat per ser deixeble de Pere Forner.
(Palma de Mallorca, 19 juliol 1821 – 28 gener 1880)
Pintor. Fill de Faust Morell i de Moragues, senyor de la Galera de Felanitx. Conreà l’oli i l’aquarel·la. Es dedicà al paisatge, als temes costumistes i religiosos, al retrat, etc.
De colors brillants, donà molta importància la moviment i a la representació de les qualitats de les robes. Féu projectes de retaules d’estils historicistes i per a ornaments litúrgics.
Entre les seves obres cal esmentar en retrat de la reina Maria Mercè quan era infanta d’Espanya, Nenes disfressant-se, Pontifical i la Mare de Déu de la parròquia de Valldemossa. Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Mallorca i fou corresponent de la de San Fernando.
Fou el pare de Faust Morell i Bellet.
Dades dels Països Catalans 