Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Navarro i Vives, Josep

(Los Sarrasins, Llenguadoc, 16 agost 1931 – )

Pintor català. Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956.

El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París.

La seva obra ha tingut dues facetes ben diferenciades. D’una banda, s’ha apropat a una realitat de la forma; d’altra banda, ha prodigat un cinetisme d’arrel constructivista.

Ha exposat a França, Anglaterra, Brasil, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, els EUA, i també en diferents capitals de l’estat espanyol.

Navarro i Rodon, Llucià

(Barcelona, 19 abril 1924 – Premià de Mar, Maresme, 29 octubre 2007)

Pintor i dissenyador. Format a Belles Arts, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas. En tornar exposà a la sala Argos.

Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1956).

Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, féu diversos frescs a Barcelona (Montbau) i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre altres.

Ha fet vitralls a Apure (Veneçuela), Miami (EUA), Puerto Rico i, diversos, a Catalunya.

És autor de la insòlita decoració de la façana de l’edifici blau de la plaça de Lesseps, a Barcelona (1972-73).

Professor a l’escola d’Arts Aplicades de Barcelona des del 1958 i membre de l’equip fundador de “Cavall Fort”.

També ha conreat la il·lustració.

Dionís Nadal i Llorens

Nadal i Llorens, Dionís

(Lleida, 1909 – Valldoreix, Vallès Occidental, 21 desembre 1996)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, sota el mestratge de Francesc Labarta.

Féu la seva primera exposició individual el 1944 a Barcelona.

Ha conreat el paisatge i les natures mortes.

Nadal i Farreras, Carles

(París, França, 24 abril 1917 – Sitges, Garraf, 6 juny 1998)

Pintor. De família catalana i resident a Barcelona des del 1922.

Es formà a la ciutat comtal, però féu llargues estades a París i a Brussel·les, on acabà establint-se.

Exposà sovint a Barcelona i participà en moltes exposicions col·lectives de l’estranger.

Conreà amb èxit el paisatge urbà (Hospici dels Vells).

Fou distingit amb el Gran Premi de Spa (Bèlgica), i fou membre de la Royal Academy of London.

Nadal, Miquel

(País Valencià, s XV – Barcelona, 1457)

Pintor. Deixeble de Bernat Martorell i continuador del seu obrador a la mort del mestre, segons un pacte establert el 1452 amb la vídua de Martorell.

Es seu estil és una transició entre l’art de Martorell i el de Jaume Huguet. En la concepció de les formes depèn molt de l’estil internacional.

Cal esmentar-ne els retaules de Sant Cosme i Sant Damià (1453-54) i de Santa Clara i Santa Caterina, tots dos a la catedral de Barcelona.

Mur, Ramon de

(Catalunya, segle XIV – vers 1435)

Pintor. Conegut en un principi com el mestre de Guimerà, d’estil gòtic.

Malgrat que posseïa trets de l’estil internacional, la seva obra presenta moltes característiques italogòtiques. Menys dinàmiques que les de Borrassà, les seves composicions tenen un gran ritme i una bella coloració de caràcter més decoratiu que descriptiu.

Li són atribuïts, entre altres, el retaule de Guimerà (1402-12), el de Cervera i el de Sant Pere de Vinaixa (contractat el 1420), malgrat que, segons sembla, aquest va ésser realitzat en gran part per B. Martorell.

mestre de Mur

Mur, mestre de

(Pallars Jussà, segle XII)

Pintor romànic anònim. Actiu a mitjan segle a l’església de Santa Maria de Mur.

No es conserven les pintures dels absis laterals; les del central, avui al Museu de Boston, representen el Pantocràtor, el Tetramorf, uns versos del Carmen Paschale, un apostolat i escenes de la vida de la Verge.

D’una notable qualitat tècnica i d’una complida gamma cromàtica, pertanyen al corrent bizantí amb influències franceses.

Muntanya i Llanes, Pere Pau

(Barcelona, 1775 – Olot, Garrotxa, 1801)

Pintor. Fill de Pere Pau Muntanya i Placeta.

Estudià a Llotja i fou pensionat a Madrid, prop de Marià Maella.

De retorn, exercí de professor a Llotja i durant uns pocs anys treballà associat amb el seu pare.

Muntañola i Tey, Manuel

(Barcelona, 1913 – 1992)

Pintor i escenògraf. Intervingué com a escenògraf en algunes obres representades al Teatre Nacional de Madrid.

Fou sol·licitat per fer el decorat d’El gato con botas, de Xavier Montsalvatge, representada al Gran Teatre del Liceu (1947), i per a altres representacions de tipus especial.

Muntané i Muns, Lluís

(Mataró, Maresme, 25 agost 1899 – Barcelona, 5 novembre 1987)

Pintor i gravador. Format a les Escoles d’Art i Oficis i de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Josep Mongrell. El 1927 fou becat per la diputació i pogué ampliar estudis a Itàlia.

Conreà amb encert el paisatge, però sobretot excel·lí com a pintor de figura i com a retratista.

Presentà la seva obra en exposicions individuals i col·lectives i fou premiat diverses vegades (medalla d’Or a l’Exposició Internacional d’Art Decoratiu, celebrada a París el 1925, primer premi a l’Exposició Nacional de Madrid, el 1935, etc).

Dirigí l’Escola de Belles Arts de Barcelona durant els anys 1945-48.