(Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 – Inca, Mallorca, juny 1983)
Pintor.
Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes.
També és notable la seva producció com a muralista.
(Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 – Inca, Mallorca, juny 1983)
Pintor.
Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes.
També és notable la seva producció com a muralista.
(Alacant, 31 agost 1837 – Barcelona, 12 gener 1907)
Navilier i pintor.
Com a pintor és autor d’una producció abundant copiant el model de molts velers de l’època. Aquestes obres, artísticament convencionals, són tanmateix interessants com a reproduccions que reflecteixen una etapa brillant de la marina catalana.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1862 – 1946)
Pintor. Influït per l’escola d’Olot.
Treballà molt de temps a Barcelona, on havia estudiat a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. També residí a París.
Exposà a Barcelona individualment i en col·lectives.
Sobresortí com a paisatgista i centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista.
(Barcelona, 1902 – 1978)
Dibuixant i pintor.
Com a dibuixant, col·laborà a la premsa i il·lustrà llibres: tenia predilecció per les escenes de caire popular. Exposà amb èxit a Perpinyà.
També va conrear la ceràmica i la pintura decorativa (frescos del castell de Vercantière, a Lot).
(Figueres, Alt Empordà, 1924 – Barcelona, 24 maig 1996)
Pintor. Fill de Ricard Pichot i Gironès i germà d’Antoni. Passà part de la seva vida a Cadaqués.
La seva educació artística fou realitzada parcialment a Madrid. Exposà individualment a Barcelona el 1949.
Practicà la pintura figurativa, especialment el retrat femení. Les seves obres han tingut un acull especialment favorable als Estats Units.
(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1934 – 12 juny 2015)
Pintor. Fill de Ricard Pichot i Gironès i germà de Ramon.
El seu estil passà del postimpressionisme a un particular realisme, especialitzat en la pintura de pedres de Cadaqués, on visqué.
Amic i col·laborador de Salvador Dalí en els darrers anys de la vida d’aquest, és membre de la Fundació Gala-Dalí.
Signà com a Antoni Pitxot.
(Barcelona, 9 agost 1872 – París, França, 1 març 1925)
Pintor. Germà de Maria i membre de la família Pichot.
Lligat al grup modernista, pertanyé a la Colla de Sant Medir i, bé que d’una generació més jove, fou amic de Rusiñol i Casas, amb els quals exposà sovint. Il·lustrà els Fulls de la Vida de Rusiñol i dibuixà una sèrie de tipus populars, realitzada a Granada.
Exposà també a París, amb Picasso (1902) i en solitari (1905, 1910), amb un notable èxit.
La seva pintura s’inscriu en un modernisme simbolista que deriva progressivament cap al primitivisme, influït potser per Gauguin.
(Barcelona, 1924 – 15 juny 2017)
Arquitecte i pintor.
Com a pintor ha estat molt apreciat a Mèxic, on la seva família s’exilià el 1941, i on el 1968 li fou concedit el premi Kreimerman.
La seva obra es mou dins l’informalisme.
Com a arquitecte guanyà, conjuntament, el concurs per al projecte del Palau dels Esports, destinat als Jocs Olímpics del 1968, a Mèxic.
(Barcelona, 1875 – 1956)
Decorador, pintor i dibuixant del modernisme. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
De jove es dedicà a la decoració de ventalls.
Molts dels seus projectes foren sol·licitats per ceramistes i ebenistes; treballà sovint per a Gaspar Homar. Obtingué diversos premis.
Com a dibuixant col·laborà a “D’Ací i d’Allà” i a “Hojas Selectas”.
(Barcelona, 1930 – )
Pintor, dibuixant i gravador.
Féu la primera exposició individual el 1957. També participà als Salons de Maig i a les Biennals Hispano-americanes.
La seva obra evolucionà des d’un inicial figurativisme primitivista fins a l’expressionisme abstracte.
Fou conegut per Lluís Pessa-Pesarrodona.