Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Roca-Delpech *

Forma com signà sovint el pintor català Santiago Roca i Costa (1947-2021).

Roca i Fuster, Joan Miquel

(Palma de Mallorca, 4 juliol 1942 – 21 juny 2006)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1958-63), guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961. Es presentà a Barcelona el 1967 i hi ha exposat el 1970 i el 1973.

Conreà una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit. La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del pre-rafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall.

Roca i Delpech, Jaume

(Salt, Gironès, 26 agost 1911 – Girona, 15 novembre 1968)

Pintor i músic. Estudià piano a París. Ha tingut bon acull en diverses actuacions com a solista.

De formació autodidàctica en pintura, on ha destacat en l’aquarel·la, amb paisatges gironins.

Fou fill i deixeble seu Santiago Roca i Costa.

Roca i Costa, Santiago

(Girona, 14 agost 1947 – 12 juliol 2021)

Pintor. Signa sovint Roca-Delpech. Fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech.

Exposa des del 1965 i ha esdevingut, amb les seves desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, un dels més personals representants de l’hiperrealisme -o del realisme màgic- a Catalunya.

Robert i Surís, Agustí

(Barcelona, 1860 – 24 abril 1913)

Pintor i sociòleg. Abandonà estudis d’arquitectura per anar-se’n a Roma, on visqué fins al 1889, dedicat a la pintura.

Ja aleshores fou atacat per una paràlisi que dificultà progressivament i al capdavall impedí del tot les seves activitats artístiques.

Home d’una certa fortuna, aplicà en vida les seves rendes, i tots els seus béns després de la seva mort, a obres benèfiques i laborals diverses, com un restaurant per a obrers i la formació d’un sindicat d’obrers de l’agulla.

És autor dels opuscles A las clases directoras de Barcelona (1904) i La obrera de la aguja (1909).

Riu i Dòria, Ramon

(Barcelona, 1874 – 1907)

Pintor. Es formà a Llotja (1889-1895), on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions. Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic.

El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista. Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell.

La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona (1903).

Risques Trillas, Manuel

(Salamanca, Castella, 1886 – Barcelona, 1949)

Pintor. Resident des de divuit anys a Barcelona.

Participà en moltes de les exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, organització de la qual fou president (1941).

Els seus temes preferits foren les flors i els retrats, i la seva tècnica, l’aquarel·la.

Rio i Navarro, Agustí

(Barcelona, 1923 – 24 febrer 1997)

Pintor. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín. Passà una temporada a París.

Exposà individualment i col·lectivament en diverses ciutats de l’estat espanyol.

Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendisme ingenu.

Rigol i Fornaguera, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 4 octubre 1897 – 7 agost 1986)

Dibuixant, gravador i pintor. Rebesnét de Miquel Rigol (Pierola, Anoia 1778 — Piera?, Anoia d 1823), un dels herois de la batalla del Bruc.

Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid. Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les col·leccions museístiques terrassenques.

El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa.

Rigalt i Farriols, Lluís

(Barcelona, 25 agost 1814 – 18 abril 1894)

Pintor i dibuixant. Fill de Pau Rigalt i Fargas. Pensionat a Madrid, hi va conèixer Pèrez Villaamil.

Va succeir al seu pare com a professor de perspectiva i de paisatge a la Llotja de Barcelona, de la qual després fou director (1877-87). L’amistat amb Pérez Villaamil li va encomanar el gust romàntic del paisatge amb ruïnes.

Dibuixant excel·lent, deixà un bon nombre de dibuixos de les contrades barcelonines. Juntament amb el seu pare, és l’iniciador de l’escola paisatgística catalana del s XIX.

És autor de l’obra Álbum enciclopédico de artes industriales (1857-59).

Fou el pare del també pintor Agustí Rigalt i Cortiella.