Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Rigalt i Fargas -germans-

3 Respostes

Família d’artistes, iniciada per aquests tres germans:

Pau Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1778 – 8 octubre 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l’Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D’altra banda, realitzà nombrosos treballs d’escenografia i de decoració.

Josep Rigalt i Fargas  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Sobresortí com a escenògraf.

Pere Màrtir Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolás.

Rigalt i Cortiella, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, 1836 – 24 gener 1899)

Pintor. Fill de Lluís Rigalt i Farriols. Estudià a Madrid i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i després amplià la seva formació a Roma.

De nou a Barcelona, excel·lí en la pintura religiosa, el paisatge i la decoració d’interiors (capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat).

També són molt notables les seves pintures sobre vidre.

Rifà i Benet, Joan

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 10 març 1926 – Barcelona, 20 juliol 2009)

Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956).

S’interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974.

Aquestes són obres d’elaboració minuciosa, amb temàtiques d’aparença simbolista protagonitzada per la figura humana.

Ha conreat també el gravat. Fou membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París.

Riera i Toyos, Amèlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 gener 1928 – 28 desembre 2019)

Pintora i gravadora. Provinent de l’informalisme.

Les gammes negres i la nota tràgica de les seves obres la menaren a realitzar un tipus de composició lligada al simbolisme de la mort i totes les seves referències. Amb temes i materials fúnebres, basteix un món adés romàntic, adés truculent.

Ha estat una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d’Art Actual i formà part de l’equip promotor dels Cicles d’Art d’Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats posteriorment MAN (Mostra d’Art Nou).

Riera i Rojas, Roc

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 gener 1913 – Castelldefels, Baix Llobregat, 26 juliol 1992)

Dibuixant i pintor. De formació inicialment autodidàctica, realitzà més tard estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a diversos països d’Europa i Amèrica.

Destacà com a il·lustrador de llibres, especialitat en la qual fou un dels professionals més sol·licitats. Fou professor a l’Escola Massana.

Riera i Aragó, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 28 juny 1954 – )

Pintor i escultor.

Des del 1983 desenvolupà el seu discurs plàstic a l’entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l’interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar (zèppelins, avions, vaixells, submarins), contemplats fora de la funció que originalment els correspon.

Paral·lelament, el seu llenguatge plàstic s’ha anat enriquint en l’aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple.

Enllaç web: Riera i Aragó

Ricci, Juan Andrés

Deixa un comentari

(estat espanyol, 1600 – Montecassino, Itàlia, 1681)

(o Rizi) Pintor.

Va viure a Montserrat com a monjo i pintor del 1627 al 1640. Durant aquests anys decorà les capelles de Sant Bernat i del Sagrament i fixà un tipus iconogràfic de la Moreneta i de l’Infant, pintat nombroses vegades i que perdurà a través de l’escola pictòrica que contribuí a a crear en el monestir.

Ribó i Terriz, Bartomeu

Deixa un comentari

(Madrid, 1835 – 1907)

Pintor. Deixeble de Pau Milà i Fontanals. Tingué l’estudi a Barcelona.

Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamontà (Manlleu), Arenys de Mar, etc. A Barcelona treballà també per a l’església de Sant Just i Sant Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu.

Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona.

Conreà també la crítica d’art a Madrid i a Barcelona.

Ribó i Mir, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – 1854)

Pintor. Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma.

Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina (des del 1841). Fou acadèmic de San Fernando.

Conreà un estil derivat del neoclassicisme.

És autor d’una Nativitat (Museu d’Art Modern de Barcelona) i d’un Naixement de Venus (Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi).

Ribó i Boadella, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 12 març 1910 – 10 juny 1994)

Dibuixant, pintor i decorador. Fill d’Alexandre Josep Ribó i Vall.

Després de residir uns quants anys a França amb la seva família, tornà a Barcelona i continuà la seva formació a l’Escola de Bells Oficis, sota la direcció de Francesc d’A. Galí. Com a decorador, es formà al taller de Ramon Rigol.

La seva activitat com a decorador és nombrosa i important, bé que també ha conreat la pintura i ha format part de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.