(Premià de Mar, Maresme, 8 desembre 1879 – Barcelona, 6 setembre 1955)
Pintor i gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona amb Torrescasana. Visqué bastant de temps a París.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa”. En 1939-43 residí novament a París, on s’havia exiliat. Obtingué premis notables.
A més de la pintura a l’oli i l’aquarel·la, fou un gran gravador en la modalitat de l’aiguafort.
(Barcelona, 21 febrer 1920 – Plan-d’Orgon, França, 30 octubre 1958)
Pintor. Fill d’Elies Rogent i Massó. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al començament es dedicà a la pintura de paisatge, natura morta i retrat. Després d’un viatge a França, començà a exposar una natura de colors primaris, especialment blaus, grocs i vermells (Finestra, 1947); l’any 1949 va realitzar diverses vidrieres per a l’església de Rubí.
Com a gravador il·lustrà, entre altres obres, El licenciado Vidriera (1949) i La fuerza de la sangre, de Cervantes (1950).
Fou un dels fundadors del Cercle Maillol i del Grup Lais.
Va morir en un accident d’automòbil.
(Barcelona, 1913 – 1988)
Pintor i orfebre. La seva formació artística es realitzà amb lleugers contactes amb diversos centres docents i alguns artistes de mèrit.
Exposà individualment a Barcelona, per primera vegada, el 1945.
Sobresurt com a paisatgista.
(Barcelona, 1767 – 15 abril 1840)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, i n’arribà a ésser director del 1821 al 1840. Després amplià la seva formació a Madrid i a Roma.
L’obra es caracteritzada per un pregon realisme ple de sentiment, del qual és testimoni el seu Autoretrat.
Va fer el retrat de la infanta Maria Lluïsa (1935), i l’obra conservada ho és, generalment, a l’Acadèmia de Sant Jordi.
Fou acadèmic de San Fernando de Madrid, i de San Luis de Saragossa.
(Barcelona, 1910 – 20 març 2000)
Pintor, gravador i crític d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona.
Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc.
Com a crític d’art ha col·laborat a “Revista Europa”, a “Canigó” i a “Batik”. Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró.
Fou membre fundador del grup “Quinta Forma”. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
(Barcelona, 19 maig 1872 – 16 juliol 1946)
Crític d’art i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà el retrat, la marina i el paisatge, encara que aviat deixà la pràctica de la pintura i es dedicà al professorat i a la crítica.
Fou director de la revista “Museum” i escriví durant molts anys a “La Vanguardia”.
Publicà diversos llibres relacionats amb l’art, com La pintura moderna española (1912), Benito Mercadé y su obra pictórica (1920), etc.
(Alacant, 2 maig 1783 – Barcelona, 23 gener 1858)
Pintor neoclàssic i litògraf. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, va traslladar-se a Barcelona l’any 1820 i hi va romandre fins a la mort.
El 1834 ingressà com a professor a Llotja, escola de la qual després fou director.
Excel·lí en el retrat, especialment de busts femenins. Entre les seves obres hi ha Abraham pren Agar per muller, un cèlebre retrat de l’escultor Damià Campeny i un retrat del general Castaños.
Veure> Joan Antoni Rodríguez-Roda i Compareid (pintor i gravador valencià, 1921-2003).
(Barcelona, 14 abril 1882 – 25 desembre 1961)
Pintor i escenògraf. Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa.
Freqüentà Els Quatre Gats, on esdevingué íntim amic de Picasso. Freqüentà també el taller Guaiaba.
Enquadrat a l’escola realista catalana d’escenografia, debutà el 1912 amb La Segrada Família d’Avel·lí Artís.
Fou molt temps escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona i treballà també per al Centre de Lectura de Reus.
Participà com a aquarel·lista a diverses exposicions.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1928 – Barcelona, 5 maig 1997)
Pintor. Fill de Ramon Maria Roca i Sastre i germà de Lluís. Inicialment es formà sota la direcció plàstica i cromàtica de Ramon Rogent.
Exposà per primera vegada el 1952 una obra progressivament enquadrada en l’informalisme matèric. Tanmateix, després evolucionà vers una figuració convencional, cromàticament rica, bé que sense els colors crus i nets provinents de la seva primera experiència plàstica.
El 1968 obtingué el premi Vilaltella, a Lleida.
Interiors, figures, paisatges urbans, vistos des de característics enquadraments no tradicionals, foren regularment presentats per aquest artista en diverses exposicions.
