(València ?, segle XVI)
Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del segle XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València.
Malgrat l’època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre de Martínez Vallejo.
(Reggio-Emilia, Itàlia, 10 setembre 1447 – València, vers 1515)
(o de San Leocadio) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal.
Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló de la Plana.
Hom li adjudica obres com una Sacra conversació (vers 1490; National Gallery de Londres) -signada Paulus-, el Crist mort de la col·lecció Muntadas i el retaule del Naixement de la col·lecció Despujol, les dues de Barcelona, així com l’Oració a l’hort (València, col·l Montortal), Crist varó de Dolor (València, col·l Serra), Adoració dels pastors (València, col·l baró de Càrcer), Verge amb el nen i Sant Joan (Museu de Belles Arts de València), etc.
El seu estil acusa influències flamenques i nord-italianes, proper a Ercole Roberti o Cosimo Tura, i evidencia una progressiva adaptació als models valencians derivats de Roderic d’Osona. És palès també l’influx posterior de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos. Entre els seus deixebles sobresurt Vicent Macip, el seu col·laborador més directe.
Casat el 1493 amb Isabel Llopis, fou segurament fill seu el pintor Felip Pau de Sant Leocadi (València, vers 1480 – 1547) Pintor. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal de Gandia).
(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d’altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del segle XV, Alonso de Sedano.
Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs.
Veure> Sanxo (família de pintors de Mallorca dels segles XVIII i XIX).
(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)
Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.
Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(València, 1902 – 1971)
Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.
Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.
Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.
Veure> Alfons Sanxes-Coello i de Moia (pintor valencià, 1531-88).
(València, 1740 – Madrid, 1822)
Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.
Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.
(València, 1637 – 1678)
Pintor. Germà de Llucià i deixeble d’Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d’inspiració religiosa.
L’any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d’història.
(València, vers 1640 – vers 1680)
Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.
Dades dels Països Catalans 