(Igualada, Anoia, 1822 – Barcelona, 1880)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Temps a venir en fou professor de dibuix, càrrec que tingué també al Seminari Conciliar.
Sobresortí com a paisatgista i retratista. Té obres al Museu de Girona i al d’Art Modern de Barcelona.
Fou el pare de Joan de Déu Trias i Giró.
(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)
Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.
Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.
Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.
Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.
(la Sentiu de Sió, Noguera, 10 març 1907 – Montalban, França, 24 juliol 1941)
Pintor, decorador i muralista. Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Treballà l’aquarel·la, l’oli i el tremp. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona. Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres les de Setfonts (Guiena).
Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves.
(Tàrrega, Urgell, 23 maig 1925 – Fogars de la Selva, Selva, 8 agost 2022)
Pintor. Estudià a Lleida i després a París, i realitzà la seva primera exposició el 1946 a Barcelona.
Visqué un temps a París i després a Holanda, on es consolidà com a pintor i exposà a Amsterdam (1952). Resident a Barcelona des del 1962, començà com a pintor figuratiu però evolucionà després cap a l’informalisme.
Després de passar per un període d’abstracció constructivista, s’inclinà posteriorment per una pintura figurativa de línia expressionista.
(Barcelona, 1715 – 1791)
Pintor. Fill de Bru Tremulles i germà de Francesc; com ell fou deixeble d’Antoni Viladomat, ingressà al Col·legi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758.
Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747: escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau Larrard del duc de Sessa (1778), treballs per a la casa de la ciutat, etc. Una bona part de la seva producció s’ha perdut.
Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III, a la sala capitular de la catedral de Barcelona, i nombrosos dibuixos, que foren gravats particularment per Pasqual Pere Moles i Ignasi Valls.
El seu estil sembla més limitat i rígid que el del seu germà. L’activitat d’ambdós pintors és una mostra evident de les progressives possibilitats artístiques de Barcelona a la segona meitat del segle XVIII.
(Barcelona, 1722 – 29 juny 1773)
Pintor. Fill de Bru Tremulles i germà de Manuel, juntament amb el qual es formaren a l’obrador de Viladomat. Després amplià estudis a Madrid i a París i fou nomenat soci de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid, l’any 1754. Es dedicà a la docència i obrí (amb el seu germà) una escola d’aprenentatge al seu taller barceloní.
Excel·lí com a pintor de forta influència barroca i rococó, sense que hi manquin els elements neoclàssics. A més de la pintura practicà el gravat i també treballà com a escenògraf en la confecció d’elements decoratius per a festeigs públics i representacions teatrals.
A la capella de Sant Esteve de la seu de Barcelona hi ha dues obres seves: l’Alliberament del noble català Galceran de Pinós i la Lapidació de Sant Esteve. Féu els dibuixos per als gravats de l’obra titulada Máscara Real, editada a Barcelona amb motiu de la visita de Carles III a la ciutat.
Amb el seu germà Manuel treballaren plegats en moltes obres, entre les quals hi ha les dues pintures sobre la vida de Sant Marc de la capella d’aquest sant a la catedral de Barcelona.
(Milà, Itàlia, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Pintor. Establert a Catalunya entre el 1595 i el 1617.
L’any 1605 rebé l’encàrrec de dur a terme la pintura del retaule major de l’església del priorat de Sant Quintí de Mediona, que Antoni i Gabriel Rovira havien deixat inacabat.
(Barcelona, 1916 – Sao Paulo, Brasil, 15 gener 2006)
Pintor. De formació autodidacta, tanmateix seguí des d’un principi les línies d’un art contemporani moderat.
Exposà el 1946 a Els Blaus, de Sarrià, amb August Puig i Joan Ponç. Va participar en els Salons d’Octubre de 1948 i 1949 i exposà sovint amb el grup Lucerna.
Després emigrà al Brasil i allí ha evolucionat cap a l’abstracció, influït sobretot per Miró.
(Barcelona, 5 setembre 1845 – 1 març 1918)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i fou deixeble i col·laborador de Martí Alsina, la tendència pictòrica naturalista del qual seguí, donant-li, però, un caràcter personal, un xic lligat amb els macchiaioli italians.
Pintà escenes de gènere i quadres d’història i fou un paisatgista remarcable. Són obres seves: Embarcament de voluntaris al port de Barcelona, Dona catalana, Camí de Montjuïc, etc.
(Vic, Osona, 29 juny 1910 – 20 febrer 1971)
Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques.
S’esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic.
