(Badalona, Barcelonès, 11 febrer 1946 – Miramar, Mallorca, 6 octubre 1993)
Pintor. Format a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Valls, s’acredità com a retratista dins d’una línia clàssica.
Fundà l’Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor.
(Marsella, França, 23 maig 1839 – Canes, França, 6 novembre 1916)
Pintor. Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú. Fou deixeble de Couture a París. Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d’escolans (Barcelona).
Pensionat a Roma (1866-71), el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort (Museu de Belles Arts de Marsella), que hom ha situat encertadament en l’òrbita d’un Benet Mercadé.
Féu obres de temes diversos: històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme.
A la fi de la seva vida s’instal·là a Canes. Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de Marsella i la seva considerable fortuna a la mateixa ciutat, destinant-la a obres assistencials i a la creació d’un premi anual al millor alumne de Belles Arts.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, segle XIV)
Pintor i daurador. Resident a Lleida els dies en què a la seu triomfava la pintura gòtica lineal.
El 1305, per encàrrec de Jaume II, daurà el sepulcre del seu pare Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família. En aquest monestir, féu altres treballs de daurat als sepulcres de Jaume II, la reina Blanca de Nàpols, etc.
El 1313 realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp).
(Barcelona, 1945 – )
Pintora. Formada a l’Escola Massana i a Llotja (taller Jordi Alumà), s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual.
Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses col·leccions públiques i privades a Barcelona (a la diputació i a la capella de Sant Honorat), Brussel·les, Venècia, París i Miami (galeria The Embassy).
(Manresa, Bages, 3 novembre 1867 – Barcelona, 1932)
Pintor. Era deixeble de Tomàs Moragas. Practicà amb èxit l’aquarel·la, especialment de temes rurals, i el retrat a l’oli.
Dirigí una acadèmia de dibuix i pintura a Barcelona. Residí algunes temporades a París i a Roma.
Féu la seva primera exposició, amb gran èxit, als seixanta anys, i després participà en exposicions i concursos, i assolí premis a Barcelona, Madrid i Munic, entre altres ciutats.
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 febrer 1832 – Madrid, 28 febrer 1878)
Pintor i escultor. Format com a escultor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, donà proves de gran domini tècnic. Amplià la seva formació a París, on començà a pintar. Pensionat a Madrid el 1859, passà a dedicar-se quasi exclusivament a la pintura.
L’any 1864 anà de professor de color i composició a l’escola de belles arts de Cadis. Dos anys després tornà a Madrid com a professor de l’Escuela Superior de Pintura. El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries, que el govern lliurà a l’església de Tetuan.
La pintura religiosa ocupà una gran part de la seva obra, inspirada per un romanticisme evolucionat. També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important, car fou un dels retratistes més importants de la seva època, sobretot pel tractament de la problemàtica psicològica dels personatges. La majoria d’aquests retrats pertanyen a famílies de Terrassa.
Com a escultor s’especialitzà en temes religiosos (Crist, per al cementiri de Terrassa).
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 maig 1879 – Flavacourt, Illa de França, 26 maig 1936)
Dibuixant i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid.
El 1905 s’establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París.
A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d’Andersen (1918) traduïts per Josep Carner.
(Badalona, Barcelonès, 5 abril 1876 – Barcelona, 4 octubre 1940)
Pintor. Llicenciat en dret. Es formà a Llotja amb Martí i Alsina. Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896.
Publicà dibuixos modernistes a “Luz” i “Quatre Gats” i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà col·lectivament i individualment el 1897.
Establert a París el 1901 hi tractà Hermen Anglada i Camarasa. Retratista d’una certa importància i il·lustrador, residí també a Madrid, Anglaterra -on retratà Jordi V-, els EUA -on retratà Woodrow Wilson-, l’Argentina i, de nou, París.
Els darrers temps habità a Eivissa fins poc abans de la seva mort.
(Barcelona, 25 juliol 1861 – 1938)
Pintor. Deixeble de Modest Urgell. Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors. Féu també països de ventalls.
Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya. Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé.
Fou el pare del també pintor Lluís Tolosa i Giralt.
(Tortosa, Baix Ebre, 21 novembre 1922 – Barcelona, 20 novembre 2016)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
És autor d’una pintura ingènua i optimista de colorit suau i acurat, que parteix del neoimpressionisme. Desenvolupa una temàtica centrada en el món mecanitzat i en les objectes de la vida diària, preferentment en els de caràcter científic.
És autor de la gran composició mural dels Alts Forns de la Mútua Metal·lúrgica de Barcelona (1959).
Més tard ha evolucionat cap a un major intimisme.
