(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.
És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).
La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.
Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.
Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.520 m alt) de l’antic municipi de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d’Erill-la-vall.
El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d’Erill-la-vall) que s’obre entre el pic d’Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
(ant: Os d’Urgell o de Cívis) Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).
Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.
Pertanyia al vescomtat de Castellbó.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, situada a l’esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau.
El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d’Aigüissi.
(Selva / Vallès Oriental)
Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís.
Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets.
Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.
El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.
Coma de la vall d’Espot, una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l’estany d’Amitges (o estany gran d’Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l’oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges, on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici.
Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 