Arxiu d'etiquetes: pics

Aós -Alt Urgell-

7 Respostes

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

(ant: Os d’Urgell o de Cívis)  Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.

Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).

Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.

Pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Alta, coma -Alta Ribagorça-

Deixa un comentari

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, situada a l’esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau.

El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d’Aigüissi.

Agudes, pic de les

8 Respostes

(Selva / Vallès Oriental)

Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís.

Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets.

Agudes, serra de les

Deixa un comentari

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.

El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.

Amitges, coma d’

1 Resposta

(Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo.

Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l’estany d’Amitges (o estany gran d’Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l’oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges, on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici.

Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya.