(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)
Periodista i escriptor.
Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.
Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).
(Barcelona, 1868 – 1935)
Periodista i escriptor. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà de Joaquim.
D’idees lerrouxistes, col·laborà a “La Publicidad” i “El Diluvio”, des d’on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l’època.
Els seus articles a “El Diluvio” foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo.
Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).
(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)
Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.
Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.
Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.
(Barcelona, 13 desembre 1888 – 15 juny 1971)
Periodista i escriptor.
Fou col·laborador de “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, del qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66. Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey”.
Autor de teatre i de novel·les tradicionals i costumistes, com Las leyendas del Islam (1921), Muy falangista (1940), Hombres y cosas de la vieja Barcelona (1944), Hoguera de pasión (1944), Barracas (1955) i La Barcelona de Cervantes (1964).
Fou el pare de Juli Manegat i Pérez.
(Barcelona, 15 maig 1935 – 15 gener 2022)
Escriptor, periodista i crític musical. Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya.
Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963).
Conseller delegat del diari “Avui”, deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.
(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)
Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.
Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.
Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.
(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)
Escriptor i periodista en castellà.
Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.
Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.
Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).
Cridat per l’editor A. Bergnes de las Casas, dirigí la revista “El vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.
(Barcelona, 1909 – 1968)
Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.
Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.
Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
(Barcelona, 28 desembre 1841 – 10 desembre 1915)
Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris.
Després d’un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d’humor en llengua catalana “Un tros de paper”. El 1868 dirigí “La Alianza de los Pueblos”, portaveu de les idees federalistes.
Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d’humor satíric: L’anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te’n Anton… (1889), Don Gonzalo o l’orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc.
També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a “La Veu de Catalunya”, i diversos llibres d’humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).
Dades dels Països Catalans 