(Barcelona, 9 desembre 1919 – 16 juliol 2007)
Periodista i escriptor. Germà de Josep. Ha dirigit la revista “Ondas” (1952), “Ràdio Barcelona” (1963) i “El Noticiero Universal”.
Ha escrit, en castellà, obres de teatre i novel·les.
(Barcelona, 9 desembre 1919 – 16 juliol 2007)
Periodista i escriptor. Germà de Josep. Ha dirigit la revista “Ondas” (1952), “Ràdio Barcelona” (1963) i “El Noticiero Universal”.
Ha escrit, en castellà, obres de teatre i novel·les.
(València, 29 gener 1844 – Barcelona, 23 agost 1916)
Periodista i polític. Va escriure en diversos periòdics valencians, entre els quals “Las Provincias”, on assolí molta anomenada per les informacions que hi va fer sobre la guerra carlina.
Va dirigir el setmanari “El Imparcial Suecà” (1869) i va fundar “La Correspondencia de Valencia” i “El Noticiero Universal” (1888), aquest a Barcelona.
Afiliat al partit conservador, va ésser diputat tres vegades pels districte valencià de Sueca, senador per València i, posteriorment, senador vitalici per nomenament reial. Va publicar De Madrid a Panamà (1886).
Fou germà seu Ramon Peris i Mencheta (València, 1851 – Cória, Extremadura, 1920) Eclesiàstic. Fou elegit bisbe de Cória el 1894.
(Barcelona, 8 juny 1952 – )
Periodista i fotògraf. Fill de Carlos Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada i germà de Carles.
Va començar a treballar a l’agència EFE i a la revista satírica “Barrabás”. El 1978 fou un dels creadors d’“El Periódico de Catalunya”. També fou col·laborador de la Cadena COPE.
(Barcelona, 7 maig 1948 – Madrid, 10 agost 2019)
Periodista. Fill de Carlos Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada i germà d’Emili.
Va començar a treballar a “Destino” (1970) i al “Diari de Barcelona” (1975-86), fou un dels fundadors d’“El Periódico de Catalunya” (1978) i de l’edició catalana d'”El País”. Del 1986 al 2008 estigué a l’equip directiu de “La Vanguardia”.
Fou professor de periodisme a diverses universitats.
(Tarragona, 1820 – 1886)
Escriptor i periodista. Fou director del “Diario de Tarragona” i d'”El Tarraconense”.
Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d’un Himno al general Prim (1861).
Fou el pare d’Alfred, Antoni i Antònia Opisso i Vinyas.
(Barcelona, 1928 – 19 març 1997)
Poeta. És llicenciat en dret. Ha publicat els notables reculls poètics La immòbil sorpresa (1955) i La reunió dels dijous (1966).
També col·laborà com a periodista a “El Correo Catalán”.
(els Omellons, Garrigues, 9 abril 1846 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1887)
Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.
Pseudònim amb que signava el periodista català Artur Llorens i Opisso (1909-68).
(Barcelona, 1875 – 1956)
Periodista. Escriví a “La Tralla” amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes.
Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s’exilià uns quants anys a França.