(Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)
Pediatre. Un dels caps de l’escola de pediatria catalana extrauniversitària.
Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola.
El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.
(Barcelona, 15 novembre 1907 – Benicàssim, Plana Alta, 1 novembre 1984)
Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38).
Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica.
Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).
Morí poc després d’un accident d’automòbil.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1 setembre 1923 – Barcelona, 10 octubre 2012)
Pediatre. Llicenciat en medicina a Barcelona (1949). Fou president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-76), i també en dirigí el “Butlletí”. Membre de la Societat Catalana de Biologia, a la represa de l’edició de “Monografies Mèdiques” (1969) en fou membre del consell de redacció. Formà part del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1976-77). Membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans (1985) i director de la redacció del diccionari Enciclopèdic de Medicina.
Ha publicat L’ensenyament de la pediatria (1964), L’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966), La pediatria en el suburbi (1967), La medicina catalana del segle XX (1970) i Primer -i últim- llibre d’exercicis (1972), premi de poesia Salvat-Papasseit.
Dades dels Països Catalans 