(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872)
Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista.
Entre les seves activitats figuraren cursos d’ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic “El Eco del Vallés”.
(Catalunya, 23 juny 1848 – 1879)
Entitat defensora del proteccionisme. Fundat per Joan Güell i Ferrer. El seu òrgan d’expressió fou “El Bien Público”.
Algunes de les seves publicacions foren Barcelona antigua i Barcelona moderna (1848), d’Illas i Vidal, i l’Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868).
L’any 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i donà lloc a l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Catalunya, 1879 – 1889)
Institució patronal. Creada a partir del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut Industrial de Catalunya, per defensar el proteccionisme industrial.
Des del 1880 publicà “El Eco de la Producción”.
En fusionar-se amb el Foment de la Producció Espanyola, constituí el Foment del Treball Nacional.
(Barcelona, desembre 1868 – 1879)
Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola.
Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista.
Intentà, sense gaire èxit, l’extensió organitzadora a la resta d’Espanya i aconseguí la formació d’entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d’una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou “El Protector del Pueblo”.
El 1876 una part del seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola.
El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Barcelona, 11 juny 1876 – 1889)
Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s’havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi.
L’objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881.
El 1889 es fusionà amb l’Institut de Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).
(Catalunya, 1919 – 1923)
Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT.
Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors.
Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l’octubre de 1919, i al cap d’un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors.
Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d’una política repressiva contra el sindicalisme obrer.
Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l’ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1559 – )
Entitat. Creada a partir del gremi de paraires de Sabadell. Construí uns estricadors per a l’assecatge de peces (1565) i un rentador (1581). Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’hospital (1566). Després de les corts de Cadis, i a causa de les disposicions de llibertat de treball, entrà en un període de crisi.
A partir del 1863, en què fundà l’Institut Industrial de Sabadell, la seva activitat professional i educativa ha estat ingent. Destaquen entre les seves obres la Unió Llanera Espanyola (1881), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell (1886), la Unió Industrial (1899), l’Escola Industrial d’Arts i tèxtil de l’estat espanyol.
Enllaç web: Gremi de Fabricants de Sabadell
(Barcelona, 1889 – )
Associació d’empresaris. Fundada per la fusió de l’Institut de Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme.
Durant els primers deu anys d’existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d’Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l’aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l’aprovació de l’aranzel de 1906.
Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (novembre 1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d’un port nou amb zona franca, per fomentar l’exportació i el comerç, així com l’establiment d’una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català.
Molt activa durant el franquisme, lligat a l’Organització Sindical. Als anys 1970, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).
Enllaç web: Foment del Treball Nacional
(Barcelona, 1967 – )
Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912.
A més de les funcions d’organisme consultiu de l’administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l’arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l’estudi de l’economia catalana com són el “Boletín de Estadística y Coyuntura”, amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la “Memòria econòmica de Catalunya” (anual) i el butlletí “Catalunya exporta”. La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya.
Enllaç web: Cambra de Comerç de Barcelona
Dades dels Països Catalans 