Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava.
Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella.
Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava.
Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella.
Despoblat i partida de la zona de regadiu, a l’esquerra del Cinca.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i caseria, al sud-est de la ciutat, a l’indret de l’antic estany de Vinamargo.
Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alzira.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic esmentada el 1248 dins el terme d’Alzira.
Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.
En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Partida i caseria, al sud del nucli urbà, a l’esquerra del riu de Xeraco.
Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
Partida del terme municipal, prop de la costa septentrional: platges d’Algaiarens, on desemboca el torrent de la Vall o barranc de sa Fontsanta, que drena l’extens bosc de la Vall, provinent del pla Verd. És una zona de regadiu.
Partida, al sud del terme. Era una antiga alqueria islàmica, esmentada en el Repartiment de València.