(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)
Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.
És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.
(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d’advocats de Palma.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Matemàtic. És autor d’un tractat de la seva ciència, escrit de cara a aplicacions comercials. Fou imprès el 1521. El 1619 fou editat en traducció castellana.
(Palma de Mallorca, 1874 – Madrid, 13 febrer 1931)
Gravador. Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando (1927). Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904.
El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí. Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu.
(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)
Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.
En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.
(Palma de Mallorca, 12 octubre 1901 – 3 setembre 1982)
Actriu. Germana de Joan. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina Valls i Aguiló (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Peña.
Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal de Palma. Després d’uns quants mesos d’absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l’Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom.
El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge.
(Palma de Mallorca, 1723 – 1790)
Noble i polític. Cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l’illa.
Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària (1783) pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances.
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
Dades dels Països Catalans 