(Lladorre, Pallars Sobirà)
Poble (1.381 m alt), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1.975 m alt), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.300 m alt), a la vall d’Àneu, enlairat en una vall lateral de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Formava ajuntament a mitjan segle XIX.
(ort trad: Llarvent) Poble, fins al 1970 del municipi d’Enviny, a l’esquerra de la riera de Montardit, al sud-oest del cap del municipi.
L’església (Santa Coloma) depèn de la de Montardit.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.308 m alt), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó.
L’església parroquial (esmentada ja el 839) és dedicada a sant Martí.
El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte Guillem d’Urgell. Fou possessió dels vescomtes de Vilamur.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.019 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont.
No es comunica directament amb Estaon. Formà municipi el segle XX.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).
Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.035 m alt), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló. La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu.
L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat.
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de València d’Àneu, situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis.
Formava municipi independent fins a mitjan segle XIX.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
(o d’Aguiló) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.
És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Curs d’aigua de la vall de Cardós.
Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
Dades dels Països Catalans 