Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

Ribalera, la

9 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall de la comarca, al límit amb la de l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.). Els torrents de la Mànega i de Sabollera (que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell) s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.

Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvassill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera (on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre), al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera, que comprenia els despoblats de Castellarnau, de Colomers i de Serret.

A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, de l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de la Ribalera (situat a la dreta del riu, al peu del santuari de Sant Joan de l’Erm, dins el municipi de Farrera de Pallars), penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb de Noguera, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.

Rialp, baronia de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés (1862-1949), industrial barceloni i conseller de l’ajuntament de Barcelona.

Continua en la mateixa família.

Rialbo, el * -Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Veure> riu de Berasti (subafluent de la Noguera Pallaresa).

Redó, estany -Pallars Sobirà-

(Espot, Pallars Sobirà)

Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de Bergús.

Pertany al terme d’Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà.

Ratera d’Espot, coma de

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita.

S’estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d’Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot.

En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’estany de Ratera d’Espot (el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abeller).

Pujol -Pallars Sobirà-

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea.

És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats.

De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.

Pujal, el -Pallars Sobirà-

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.162 m alt) de l’antic municipi d’Enviny, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un coster que domina la vila de Sort.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Puiforniu

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Llogaret (1.113 m alt) (o Puigforniu), a l’oest del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.

La seva església (Santa Cecília) depèn de la parròquia de Malmercat.

Portainé

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

(a Port Ainé) Indret. L’any 1986 foren inaugurades les instal·lacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres telesquís.

Pont, santuari del -Pallars Sobirà-

(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Santuari (la Mare de Déu del Pont), dins l’antic terme de Lladrós, a la vall de Cardós, a la dreta de la Noguera de Cardós, a l’indret d’un antic pont de tradició romana.