Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Roís de Corella i de Santacoloma, Eiximèn Peres

6 Respostes

(País Valencià, s XIV – Nàpols, Itàlia, 1457)

Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València. Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir.

Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge.

Es distingí en el setge de Calvi (1420), en la batalla de Nàpols (1423) i en el saqueig de Marsella (1423) de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella (1430), en l’expedició a l’Àfrica (1432) i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442.

Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a ésser succeït pel seu fill Joan Roís de Corella (1446), exercí el càrrec fins el 1448, malgrat les seves llargues absències a Nàpols. Tingué cura de l’educació de l’infant Ferran, fill il·legítim del Magnànim.

Formà part del consell d’aquest monarca, que li confià a més diverses missions diplomàtiques importants: prop del papa Eugeni IV (1445) i del papa Nicolau V, amb Joan Olzina (1447), prop del seu germà Joan de Navarra per tal d’obtenir subvencions de les corts dels seus regnes, amb Juan de Moncayo (1451), prop del rei de Castella, amb Ferrer de Lanuza i Galceran de Requesens el 1452 i novament el 1453.

Aprofitant la seva estada a terres hispàniques, el rei li confià, a més, la lloctinència general de València (1450). Havent retornat a Nàpols, el 1456, el rei li confià la negociació de diversos afers prop del papa Calixt III (Alfons de Borja), amb el qual, però, s’enemistà.

Engrandí els seus dominis amb la vall i castells d’Elda i Asp, comprats a la reina Violant el 1424, el lloc de Dosaigües, comprat al rei (1447), i la vila i baronia de Cocentaina, comprats el 1448 també al monarca, que li concedí el mateix any el títol de comte de Cocentaina.

Fou casat amb Isabel Llançol de Romaní. Fou sepultat a la catedral de Nàpols. Per raons de vinculació emprà a vegades el nom de Ramon de Sentllir.

Roís de Corella -llinatge-

6 Respostes

(Corella, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

Llinatge noble, originari de la vila i castell navarrès, que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç i Pere (I).

La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma.

Riusec, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller.

Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), on hi rebé algunes cases com a recompensa. Més tard li foren concedides altres donacions per la part de Gandia.

Així s’originà l’establiment a terres valencianes d’aquest llinatge.

Repartiment de València

(País Valencià, 1237)

Repartiment fet entre els conqueridors o per donacions reials, per diversos conceptes, de les terres i els edificis del Regne de València.

Aquesta distribució és transcrita en tres volums, formats a mitjan segle XVIII i relligats al començament del XIX amb plecs i fulls procedents de diversos registres coetanis de les donacions.

Aquestes (en nombre d’unes 6.000) hi apareixen iniciades el 1237 i acabades el 1252, amb alguna anotació que correspon a donacions anteriors, com una del 1234 a Pere de Montcada de la torre d’aquest nom i les seves alqueries.

L’aplegament de materials per a la formació dels volums fou fet amb un cert desordre i amb la pèrdua d’alguna part d’aquells. El text és sovint esmenat o cancel·lat i amb signes que no sempre són de fàcil i segura interpretació.

És del més gran interès per a l’estudi de diversos aspectes del País Valencià en el temps del seu pas de mans sarraïnes a les de Jaume I, i per això ha estat qualificat de document bàsic de la història del Regne de València.

És un dels més antics texts sobre paper que posseeix l’Arxiu Reial de Barcelona. Pròsper de Bofarull l’edità el 1856. El 1939 hom en publicà una edició fotocopiada amb un pròleg pòstum de Julià Ribera i Tarragó.

Pròixida -llinatge-

(Nàpols, Itàlia, final segle XIII – País Valencià, segle XVII)

Llinatge noble valencià.

Els seus membres intervingueren molt activament en la política local fent costat al partit dels Centelles.

L’iniciador del llinatge fou Joan de Pròixida (Salern, Itàlia, vers 1210 – Roma, Itàlia, 1299)  Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l’illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l’illa, fou nomenat canceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d’altres, al País Valencià.

Fou el pare de:

Francesc de Pròixida  (País Valencià, segle XIII – 1327/28)  Tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs, i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el féu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un prèstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria.

Tomàs de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1319)  Justícia de Sogorb (1281). Fou l’hereu de les possessions paternes. Es casà amb Agnès de Lloria, neboda de l’almirall Roger.

Peníscola, setge de -1225-

(Peníscola, Baix Maestrat, 1225)

Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos.

La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l’alçament del setge.

El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.

Mislata, batalla de -1348-

(Mislata, Horta, 9 desembre 1348)

Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana.

Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d’emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta.

Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçat l’autoritarisme reial.

Temps, El

1 Resposta

(València, 1984 – )

Setmanari d’informació general en català. Editada per Edicions del País Valencià SA. Amb un equip inicial format per Eliseu Climent, Joan F. Mira, Vicent Sanchis, entre d’altres. S’eixamplà després amb nous redactors i col·laboradors.

Disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca.

S’ha destacat per l’amplitud ideològica i per una millora constant tant pel que fa a la forma com pels continguts. El 1995 assolia un tiratge de 25.000 exemplars. Fou la primera publicació en català accessible a través d’Internet (octubre 1994).