(País Valencià) Veure> Pre-bètic, Sistema (part de les serralades Bètiques).
Sistema Pre-bètic Valencià *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià
Serpis, riu *
(País Valencià)
Altre nom del riu d’Alcoi.
Sant Vicent i Giner, baronia de
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1804 al noble Manuel Giner i Giner.
Pre-bètic, Sistema
(País Valencià)
Part de les serralades Bètiques, que s’estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat.
Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d’Alcoi–Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver–Alacant; litoral de la Marina).
Plana Litoral Valenciana
(País Valencià)
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà. Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi.
L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana. La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la col·laboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins a dibuixar l’ampli oval del golf de València.
Darrere les dunes, les maresmes i els tolls originats pels deltes, s’anaren reblint, i en restaren com a testimonis, un seguit de marjals i especialment l’Albufera, en contacte amb el delta comú del Xúquer i el Túria.
Pinohermoso, comtat / ducat de
(País Valencià)
Comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia (mort el 1794), senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal.
Ducat de Pinohermoso Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
Penyalba, comtat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del Palau Reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull.
El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés.
El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz.
Peníscola, governació de
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola.
Comprenia el Baix Maestrat (excepte la Tinença de Benifassà) i la Serratella, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Benlloc, de la Plana Alta.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Pascual, Germans
(País Valencià, segle XX – )
Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses.
Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.
Partit Valencianista d’Esquerra
(País Valencià, 8 desembre 1935 – 1939)
(PVE) Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d’Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s’hi adheriren l’Actuació Valencianista d’Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes.
L’Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal.
Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu “Avant” intentà l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l’Estatut.
Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filo-socialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d’esquerra.
Dades dels Països Catalans 