(Cabanes de l’Arc / Orpesa, Plana Alta)
Curs d’aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l’antiga albufera d’Orpesa.
(Cabanes de l’Arc / Orpesa, Plana Alta)
Curs d’aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l’antiga albufera d’Orpesa.
(Orpesa, Plana Alta, 1711 – País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Treballà dins l’estètica academicista.
Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre.
Antiga torre de defensa de la costa.
Antiga torre de defensa, situada al cap d’Orpesa. Dóna nom a una caseria.
(o torre Colomera) Torre costanera, damunt el cap del Colomer, contrafort de la serra d’Orpesa.
(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)
Alineació dels contraforts costaners de la serra d’Orpesa, estesos entre els dos municipis, d’uns 150 m d’alçada mitjana.
Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena.
Antiga torre de defensa, situada a la costa, damunt un dels contraforts de la serra d’Orpesa, prop del límit amb el terme de Benicàssim.
Prop de la torre i dins aquest darrer terme hi ha les platgetes de Bellver; en aquest indret ha estat creada la important urbanització de les Platgetes.
(Catalunya, segle XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)
Militar. Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.
Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants (1526). L’any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles I l’armà cavaller a Màntua (1530).
Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d’Orpesa.
Fou l’avi de Laura de Cervelló i Llançol de Romaní (País Valencià, segle XVI – 1616) Baronessa d’Orpesa. Darrera membre de la branca valenciana d’Orpesa. Aportà l’herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d’Orpesa.