Arxiu d'etiquetes: organistes

Carnicer i Batlle, Ramon

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, 24 octubre 1789 – Madrid, 17 març 1855)

Compositor. Germà de Miquel. Deixeble de l’organista Carles Bagué. Durant la Guerra del Francès visqué a Maó, on fou organista.

Després d’una estada a Itàlia dirigí orquestres i masses corals a Barcelona, reorganitzà la vida operística de la ciutat, hi introduí Rossini i impulsà l’òpera italiana al teatre de la Santa Creu, on el 1816 contractà una companyia de música italiana i a partir del 1918 dirigí el teatre esmentat, on estrenà àries, duets i tercets que hom intercalava a les òperes de Rossini.

Escriví una obertura per a Il barbiere di Siviglia. Autor de la música de l’himne nacional de Xile i de nombroses òperes: Adele di Lusignano (1819), Elena e Constantino (1822), Don Giovanni Tenorio (1822).

El 1827 s’encarregà de la direcció dels teatres de Madrid, on estrenà amb èxit Elena e Malvina (1829), Cristoforo Colombo (1831), Eufemio di Messina (1832) i Ismalia (1838).

Ensenyà composició al Conservatori de Música de Madrid (1830-54).

Blancafort i París, Gabriel

4 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 10 maig 1929 – Collbató, Baix Llobregat, 24 agost 2001)

Orguener. Rebé la primera formació musical del seu pare, Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà d’Albert. Començà la seva tasca d’orgueneria a la casa Rogent (Collbató), l’any 1954; amplià coneixements a París (1956) i Ludwinsburg (1959), i des del 1963 s’establí a Collbató, on formà amb Joan Capella l’orgueneria Blancafort-Capella.

Coneixedor profund dels instruments històrics, ha restaurat, entre d’altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella (cadireta, 1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d’entre els orgues construïts de bell nou, el de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975) i Tibidabo, a Barcelona (1979).