(l’Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor)
Partida i despoblat, al límit dels dos municipis.
Rafalatar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Oliva
Garcia i Ortiz, Gaspar
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Oliva, Safor, segle XVII)
Historiador i poeta en castellà. Sastre d’ofici, resident a Oliva.
Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.
Garcia i Ordóñez de Lloris, Vicent
(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.
Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.
És autor de diverses obres didàctiques.
Fonts, sequiol de les -Safor-
Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.
Ferrando, Francesc
(Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)
Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.
Elca -Safor-
Despoblat, a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.
Climent i Barber, Josep
(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)
Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.
Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).
Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.
És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.
Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de
(Oliva, Safor, segle XV – 1536)
(dit també Ramon de Riu-sec) Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta. Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Prengué part en el setge de Màlaga (1487) i en les campanyes de Ferran II de Catalunya a Nàpols.
Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó i de Portugal, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats.
Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo (1511), en el qual figuren unes Cobles seves. Protector de l’humanista Joan Baptista Anyes, l’elegí com a preceptor del seu nebot i successor Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec.
És autor d’un sonet, en castellà, a la fi de la traducció castellana d’Orlando Furioso d’Ariosto, de Jerónimo de Urrea. Gil i Polo l’inclogué entre els poetes valencians en el seu Canto del Turia.
Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gilabert de
(Oliva, Safor, 1499 – 25 octubre 1550)
Noble i poeta. Tercer comte d’Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d’ell.
El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran I de Cardona i Enríquez. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora.
Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar.
Fou el pare de Magdalena i de Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona.
Centelles i de Montcada, Gaspar de
(Oliva, Safor, segle XVI – València, 17 setembre 1564)
Noble. Fill d’un Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno.
El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel de Centelles i de Montcada, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559.
Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l’any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 1567.
Dades dels Països Catalans 