Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Roca-Sastre i Moncunill, Lluís

2 Respostes

(Sort, Pallars Sobirà, 8 gener 1930 – Barcelona, 14 juliol 2000)

Notari. Fill de Ramon Maria Roca i Sastre i germà de Josep. Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Col·legi de Notaris de Barcelona (1981-83).

Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya (1987-90) i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada (1994), i Dret hipotecari.

Ramon de Sitges

(Catalunya, segle XII – vers 1214)

Notari reial sota Alfons I i Pere I. Era clergue, però es casà. Se’l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial des del 1179 al 1188.

D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya.

Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes-reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192.

Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària.

Pinós, Bertran de

(Catalunya, segle XIV)

Escrivà i protonotari. Era fill, segurament il·legítim de Pere Galceran (II), i l’iniciador de la línia de l’escrivà.

Fou cortesà de Pere III el Cerimoniós. L’acompanyà a la campanya de Sardenya de 1354-55. Redactà aleshores els convenis de pau amb el rebel jutge d’Arborea.

El rei li vengué el castell de Magallón (1378) i els castells i llocs de l’Arboç, Cambrils i Mont-roig en franc alou (1381).

Fou pare de Bernat de Pinós (Catalunya, segle XIV) Doctor en lleis. Comprà a l’infant Martí la vila de Pertusa amb el castell i les seves aldees (1395). Fou pare de Roger de Pinós.

Pi, Salvador

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari de Barcelona. Exercí des del 1711. Pertanyia al Consell de Cent.

Durant el setge de 1713-14 fou membre d’una de les juntes que formaven el govern provisional català. A les eleccions municipals del 1713 continuà al Consell de Cent.

Després de la capitulació els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Permanyer i Ayats, Ricard

(Barcelona, 14 abril 1853 – 27 gener 1918)

Advocat i notari. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Joan Josep.

Fou notari de la capital. Figurà entre els fundadors i promotors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”. És autor d’obres de caràcter jurídic.

Fou el pare del poeta simbolista Ricard Permanyer i Loucart.

Permanyer i Ayats, Joan Josep

(Barcelona, 4 març 1848 – 12 abril 1919)

Notari, polític i jurista. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà  de Ricard. Catedràtic del dret espanyol a la Universitat de Barcelona i gran especialista en dret català.

Diputat a Corts, fou dirigent de la Unió Catalanista, ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l’estat. Actuà de president de l’assemblea que la Unió celebrà a Reus (1893). Després s’afilià a la Lliga Regionalista. Presidí els Jocs Florals de 1901.

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant més de vint anys, on féu enriquir la biblioteca. Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1897-98) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Havia col·laborat a “La Renaixença”. Autor de diversos escrits jurídics, entre ells un Projecte a l’apèndix del codi civil, en el qual es reflecteix el seu profund coneixement del dret català.

Ortadó, Joan Onofre d’

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, vers 1550 – 1616)

Notari. Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida. Fou secretari del comú de Puigcerdà.

El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà.

Assistí a les corts de Montsó (1585), on fou ennoblit per Felip II.

Minguella i Llunell, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.

S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.

El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.

El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

Maurí i Serra, Josep

(la Garriga, Vallès Oriental, 6 agost 1912 – 21 març 1967)

Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians.

És autor d’un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d’Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d’Història del convent de Blanes (1958).

Els seus béns són la base d’una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga.

Enllaç: Fundació Maurí

March, Pere -notari, s. XIII-

(Barcelona, segle XIII)

Notari. És el rebesavi del gran poeta Ausiàs Marc. Encapçala la sèrie de personatges il·lustres de la mateixa família.

El 1249 fou afavorit per la donació reial de cases i terres a la zona de Gandia, com a probable recompensa de serveis prestats a la cort de Jaume I durant la conquesta de territoris valencians.

Fill seu fou Pere March.