Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Vilaspinosa, Pere

Deixa un comentari

(València, segle XV – vers 1500)

Poeta. Notari de València des del 1458. Fou diverses vegades conseller de la ciutat (1480, 1481, 1489 i 1495) i majoral dels notaris. Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb el notari barceloní Joan Fogassot. Participà, el 1486, en el certamen poètic valencià organitzat per Ferran Dies, amb unes cobles.

Dedicà al mestre de Montesa i lloctinent de València Lluís Despuig una Salve regina en estrofes de vuit heptasíl·labs catalans, impresa a València i reimpresa el 1482.

Viciana, Rafael Martí de

6 Respostes

(Borriana, Plana Baixa, 24 octubre 1502 – 21 maig 1582)

Historiador. Nét de Martí de Viciana. Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana.

Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la… ciudad de Valencia y su reino, en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà: de la Primera parte no es conserva cap exemplar. El Libro segundo, nobiliari valencià, i el Libro tercero, descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82. El Libro quarto, el dedicà a la relació -com a testimoni presencial dels fets, prou imparcial, malgrat el seu caràcter oficial- de la revolta de les Germanies de València, en la qual morí el seu pare; fou publicat el 1566 a Barcelona. L’obra, escrita amb un concepte moralista de la història, fou molt combatuda, i bona part dels exemplars foren destruïts.

És autor, també, d’unes Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (1574), editat igualment en versió castellana, on pretén, tanmateix, de defensar, amb arguments pseudo-científics la major puresa de la valenciana enfront de la castellana.

Verdanxa, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Escriptor i notari. Participà a certàmens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.

Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa.

Terol, Pere

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XV – segle XVI)

Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola.

Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors.

Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic.

Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521).

Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, l’interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.

Socias i Gradolí, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1857 – 1934)

Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol.

President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l’article 29. Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l’escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d’alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March.

Degà del col·legi d’advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses.

És autor de Derecho foral de Mallorca (1916).

Socias i Bas, Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial.

És autor d’una història dels reis de Mallorca (1852) i d’una sèrie d’articles a favor de diversos aspectes de l’economia i l’administració mallorquines, sèrie apareguda al diari “El Balear”.

Salzet, Mateu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cronista. Era notari a Mallorca.

És autor d’un Cronicó, on barreja notícies referents a Mallorca, escrites en llatí i en català, que corresponen al període 1372-1408. Aquesta obra era redactada als fulls en blanc dels seus protocols notarials, i fou parcialment transcrita pel pare Villanueva al seu Viaje literario a las Iglesias de España.

Salcet, Mateu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Notari i cronista. Anotà tots els esdeveniments ocorreguts a Mallorca des del 1372 fins al 1408.

Josep Maria Quadrado li atribueix unes Lamentacions referents a la catàstrofe de sa Riera esdevinguda l’any 1403.

Rosselló i Pastors, Alexandre

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1853 – Madrid, 17 juliol 1928)

Polític. Advocat (1873) i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal. Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear (1878) i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma (1880), la creació de l’Escola Mercantil (1881) -més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament- i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat (1882).

Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900. Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos, com l’establiment del correu diari entre l’illa i la Península o la creació de l’escola de comerç, i fracassada en altres, com en les demandes de concessió de port franc.

Fou diputat a corts en 1901-23 i cap del partit liberal illenc, i s’inserí quasi totalment en l’administració estatal, a Madrid. Fou sotssecretari d’instrucció pública, governador civil de Madrid (1906), conseller (1909) i finalment ministre de gràcia i justícia (1918-19). Es mantingué, d’altra banda, fidel a Romanones fins en 1922-23, que acceptà de col·laborar amb Joan March.

Autor de La cuestión social en Mallorca (1877), llibre que incidí en la polèmica entorn dels xuetes fent costat a Josep Taronjí.

Rossell, Pere -notari, s. XV-

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Notari. Alfons IV el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València.