Arxiu d'etiquetes: nobles

Rocabertí -llinatge-

15 Respostes

(Alt Empordà, segle XII – Catalunya, segle XVII)

Llinatge noble. No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família.

Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien col·laborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany.

Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents. De fet, les notícies de J. Torner, aprofitades per Pella i Forgas i completades per F. Viader i Pelagí Negre, semblen permetre d’assegurar l’existència d’uns Rocabertí històrics, segurament un primer llinatge Rocabertí, entre la fi del segle X i la fi del segle XI.

Tronc d’aquesta nissaga seria un Dalmatius, gratia Dei vice comes Rochabertinensis Dalmau I de Rocabertí  (Catalunya, segle X – segle XI) L’any 971 signà un conveni d’ajuda mútua amb el comte Borrell II de Barcelona. Devia ésser vescomte de Peralada, i també devia ésser pare d’un Dalmau II de Rocabertí i un Guerau de Velleig..

Ribes, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1140 – segle XII)

Senyor del castell de Sant Pere de Ribes.

Podria ésser identificat amb el trobador homònim esmentat en una sàtira literària de Peire d’Alvernha, composta el tercer quart del segle XII, res no és conservat de la seva obra literària.

Ribera i d’Espuny-Claramunt -germans-

2 Respostes

Carles i Josep Antoni eren fills de Francesc de Ribera i Fita.

Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt  (Barcelona, 1668 – 1741)  Noble. El seu pare era senyor de Florejacs, i la seva mare (Maria d’Espuny i de Claramunt) senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que ell heretà. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat. El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt (1708). Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713. Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos. Alliberat (1721), el 1725 li foren retornats els béns confiscats. Hom li ha atribuït la redacció dels Annals Consulars de Barcelona.

Carles de Ribera i d’Espuny-Claramunt  (Barcelona, v 1670 – Lleó, Castella, 1716)  Noble. Participà a la guerra contra Felip V com a capità, i hi fou ferit dues vegades. El 1713 s’oposà a la decisió del braç militar -que era el seu- de sotmetre’s a Felip V. Perduda la guerra, li confiscaren els béns i, el 1715, ell i el seu germà foren acusats de conspiració, multats i desterrat el 1715 a Lleó.

Ribelles, Ponç de

Deixa un comentari

(Urgell, segle XIII – segle XIV)

Noble. Després de la mort de Jaume I (1276), formà part de la coalició de magnats que es rebel·laren contra el nou monarca, Pere II.

Fet presoner de l’exèrcit reial a Balaguer (1280), el 1282 ja havia estat perdonat i alliberat i, com molts altres revoltats, acompanyà al rei a l’expedició d’ocupació de Tunis i de Sicília, on havia esclatat la revolta contra els francesos.

Fou un dels cavallers que es comprometeren en el desafiament de Bordeus de Pere II contra Carles d’Anjou.

Ribelles, Ponç de

Deixa un comentari

(Urgell, segle XII)

Noble. Senyor de Ribelles.

El 1149 participà amb les forces del comte Ermengol VI d’Urgell en la conquesta de la ciutat de Lleida; com a recompensa rebé dels comtes Ermengol VI i Ramon Berenguer IV cases a la ciutat.

Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d’Urgell.

Ribelles, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)

Noble. Residí a Sardenya.

Secundà la primera revolta que hi féu Lleonard d’Aragó, plantejada per aquest per raons d’heretatge.

Es beneficià de la concòrdia de 1471 i del perdó general de 1474.

Ribelles, Gombau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Fill de Ramon de Ribelles.

Junt amb el seu germà Ramon de Ribelles ajudaren el comte Nunyó I de Rosselló-Cerdanya contra el seu cosí l’infant Ferran.

Gombau intervingué el mateix any en la convivença entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç I d’Urgell.

Ribelles, Gombau de

Deixa un comentari

(Urgell, segle XII)

Noble. Serví els comtes Ermengol VI i Ermengol VII. Participà amb el primer a l’ofensiva de Lleida, en 1149.

Pel gener de l’any següent fou un dels signants de la carta de població de Lleida, on els atorgants principals eren Ramon Berenguer IV i el comte urgellenc.

En 1166 figurava entre els signants de l’acta fundacional del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Fou un dels marmessors del comte Ermengol VII, que l’havia nomenat al testament fet el 1177.

Ribelles, Gombau II de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Noble. Fill o germà de Ponç de Ribelles.

Intervingué en la conquesta de Lleida (1149), on fou testimoni de la seva carta de poblament (1150) i es trobà a l’acta de fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig (juntament amb el seu germà Ramon de Ribelles).

Magnat d’Ermengol VII d’Urgell, en fou marmessor (1177). El 1157 signà la carta de poblament donada per Ermengol VII als habitants d’Abella i el 1163 la donada als de Menàrguens. El 1174 amb els seus fills intervingué en la carta de poblament atorgada pel mateix comte als habitants de Balaguer.

Era senyor de Rufea, a l’horta de Lleida, i es casà amb Marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i les Ventoses.

Fills de Gombau II de Ribelles foren:

Gombau III de Ribelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. Fou testimoni a la carta de franquícia donada per Ermengol VIII d’Urgell als habitants d’Agramunt (1198) i un any després ell l’atorgà als de Rufea.

Ramon de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Senyor de Rufea. Amb els seus fills Ramon i Gombau ajudà Nunyo Sanç del Rosselló a les lluites contra l’infant Ferran, oncle de Jaume I, fins a la concòrdia de 1226.

Ribelles, Bernat Ramon de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castellà de Licata, a Sicília (1295). Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni. Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a Catalunya. Frederic el féu comte de Garsiliato.

Es distingí a la batalla del cap Orlando (1299). Jaume II el nomenà castellà de Llorenç i Santa Línia i li concedí les rendes d’aquests llocs i les de Camarasa, Cubells i Montgai (1302).

Fou un dels signataris dels acords entre el rei i el comte Ermengol X d’Urgell (1307).

Formà part d’una expedició de reforç enviada a Sardenya durant la conquesta (1323-24).