Arxiu d'etiquetes: nobles

Rocabertí, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1419)

Senyor de Cabrenys. Era fill de Guillem Galceran de Rocabertí i de la sarda Maria d’Arbòrea, i cosí del vescomte Felip Dalmau I. A la mort del seu pare (1381) en fou hereu.

Es casà amb Joana de Pròixida. Participà a l’expedició a Sicília de 1392. Cedí al fill Guillem Hug la senyoria vallespinesa de Reiners (1410).

El 1411 cometé algunes arbitrarietats que feren alçar contra ell el sometent de Girona i intervingué el Parlament de Catalunya per apaivagar la qüestió.

Tingué grans dificultats econòmiques. Almenys en 1415-16 i el 1419 era empresonat a Barcelona. Pel temps de la seva mort li era segrestada la baronia de Cabrenys a causa dels seus deutes.

Fou succeït pel seu fill Guillem Hug. Un fill seu fou Guerau, que anys a venir administraria durant alguns períodes la baronia de Cabrenys.

Rocabertí, Dalmau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Tercer fill de Dalmau VI de Rocabertí. És incert si la seva mare fou Ermessenda de Navata o Constança de Seixac, primera i segona mullers, respectivament, del seu pare.

A la mort d’aquest (1304) el títol de vescomte fou per al seu germà gran Jofre IV, i la senyoria de Navata per al germà segon Guerau, mentre ell rebé la senyoria de Sant Llorenç de la Muga.

Sembla que morí sense fills, i fou heretat per un germà anomenat Ponç de Rocabertí  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  És un personatge poc conegut, Sembla que heretà del seu pare, mort el 1304, la petita possessió de Salses. Se la vengué a Pere de Cornellà. Heretà del germà Dalmau Sant Llorenç de la Muga, possessió que havia de tornar tanmateix al tronc vescomtal de la família.

Rocabertí, Dalmau V de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)

Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (II).

En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu. Al seu torn Dalmau (V) li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu (1227).

Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca; segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital.

Rocabertí, Dalmau III de

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – abans 1131)

(o Dalmau Berenguer de Carmençó) Vescomte de Rocabertí. Fill d’Arsenda i de Berenguer d’Empúries o Berenguer Renard de Carmençó i nét de Ponç I d’Empúries.

Documentat entre el 1099 i el 1123 com a senyor de Carmençó i de Ceret (pel comte Bernat I de Cerdanya) (vers el 1010), i segurament també ho era de Peralada.

Posseïa el castell d’Ordal (Llers) pel comte Bernat II de Besalú. Sembla que participà en l’expedició de Ramon Berenguer III a Mallorca.

A la seva mort n’heretaren les senyories els seus fills Berenguer Renard de Peralada i Jofre de Ceret.

Rocabertí, Dalmau II de

3 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Possible fill de Dalmau I i germà d’un Guerau de Velleig, junt amb el qual signen un document gironí del 1015.

Per bé que no és segur, és molt probable que aquest sigui el vescomte Dalmau de Peralada documentat entre el 1010 i el 1017 com a col·laborador del comte Ramon Borrell de Barcelona.

Menys segur, però també probable, és que aquest Dalmau sigui pare d’un vescomte anomenat Guillem de Rocabertí  (Catalunya, segle X – segle XI)  Vescomte de Peralada. Seria casat amb Bonadona, probablement la vicecomitissa de Roccabirtini que és documentada com a vídua vers 1050-60. Fill i successor seu seria un Ramon Guillem que s’anomena vicecomes de Virgines el 1078 i vicecomes de Rocaberti el 1086 i que devia ésser vescomte de Peralada i senyor de Palau-saverdera.

Rocabertí, Bernat Hug de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Fill de Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclaramonda de Fenollet.

El seu pare, durant l’estada a Grècia, el prometé amb la petita Maria, pubilla de Lluís Frederic, comte de Salona, i d’Helena Cantacuzè. Aquesta dama, en vista que el prometatge no era complert, prometé la filla amb Mateu de Montcada, de la branca siciliana d’aquell llinatge. En saber-ho, el rei Joan I protestà en una lletra adreçada a Helena (1387), on defensava encara el compromís amb Bernat Hug, que era aleshores coper del monarca.

Cap dels dos projectes matrimonials no havia de prosperar, en tot cas, ja que Maria Frederic moria captiva dels turcs abans de poder casar-se.

Rocabertí, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Baró de Sant Mori i de Maella. Fill de Pere de Rocabertí, el famós capità de Joan II, i de Caterina d’Ortafà, noble dama rossellonesa.

A la mort del seu pare, esdevinguda devers el 1490, n’heretà les baronies esmentades.

El 1485 s’havia casat amb Cecília d’Hostalric.

Rocabertí -llinatge-

15 Respostes

(Alt Empordà, segle XII – Catalunya, segle XVII)

Llinatge noble. No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família.

Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien col·laborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany.

Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents. De fet, les notícies de J. Torner, aprofitades per Pella i Forgas i completades per F. Viader i Pelagí Negre, semblen permetre d’assegurar l’existència d’uns Rocabertí històrics, segurament un primer llinatge Rocabertí, entre la fi del segle X i la fi del segle XI.

Tronc d’aquesta nissaga seria un Dalmatius, gratia Dei vice comes Rochabertinensis Dalmau I de Rocabertí  (Catalunya, segle X – segle XI) L’any 971 signà un conveni d’ajuda mútua amb el comte Borrell II de Barcelona. Devia ésser vescomte de Peralada, i també devia ésser pare d’un Dalmau II de Rocabertí i un Guerau de Velleig..

Ribes, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1140 – segle XII)

Senyor del castell de Sant Pere de Ribes.

Podria ésser identificat amb el trobador homònim esmentat en una sàtira literària de Peire d’Alvernha, composta el tercer quart del segle XII, res no és conservat de la seva obra literària.

Ribera i d’Espuny-Claramunt -germans-

2 Respostes

Carles i Josep Antoni eren fills de Francesc de Ribera i Fita.

Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt  (Barcelona, 1668 – 1741)  Noble. El seu pare era senyor de Florejacs, i la seva mare (Maria d’Espuny i de Claramunt) senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que ell heretà. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat. El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt (1708). Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713. Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos. Alliberat (1721), el 1725 li foren retornats els béns confiscats. Hom li ha atribuït la redacció dels Annals Consulars de Barcelona.

Carles de Ribera i d’Espuny-Claramunt  (Barcelona, v 1670 – Lleó, Castella, 1716)  Noble. Participà a la guerra contra Felip V com a capità, i hi fou ferit dues vegades. El 1713 s’oposà a la decisió del braç militar -que era el seu- de sotmetre’s a Felip V. Perduda la guerra, li confiscaren els béns i, el 1715, ell i el seu germà foren acusats de conspiració, multats i desterrat el 1715 a Lleó.