(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
Llogaret (1.348 m alt), a l’antic municipi de Tredòs, en un coster a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de Santa Maria de Cap d’Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs. És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau i tres absis, amb decoració escultòrica.
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Serra de la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2.618 m alt) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa.
Poble i antic municipi, annexat el 1968 al de Salardú. Comprén tota la població de l’antic municipi, és emplaçat a l’esquerra de l’Unyòla.
L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524.
Formà part del terçó de Pujòlo.
Vila i antic municipi: 78,56 km2, 1.144 m alt, incorporat el 1968 al de Salardú. El poble es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.
L’església parroquial, dels segles XII i XIII, és de tres naus, amb un portal romànic decorat, un retaule gòtic i pintures murals a l’interior; el campanar és de planta quadrada amb tres pisos de finestres.
Aquesta església formava part de l’antic castell d’Entransaigoes; a la vila hi havia també el castell de Peralè (un dels dos castells havia pertangut als templers). A la dreta de la Garona es troba l’església gòtica de Sant Joan d’Arties, antiga parròquia.
Hom ha dit que la vila es trobava emplaçada a la dreta de la Garona, prop de l’església de Sant Jaume, probable indret, tanmateix, del despoblat de Laspan; soterrada per una esllavissada, fou bastida de nou prop del castell d’Entransaigoes.
Entre els edificis de la vila destaquen el casal de Portolà (actualment transformat en Hostal de Gaspar de Portolà) i la casa Paulet, del segle XVI.
Arties era cap de terçó.
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.
Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Gran planell (1.860 m alt) de 4 km de longitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran. Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret.
Hi acudeixen a pasturar uns 40.000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya. És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu.
A més de la cabana dels Gavatxos, hi ha el refugi forestal de Peira-roja, la petita cabana de Gessa, la font de la Noguereta, naixement de la Noguera Pallaresa, i l’ull de la Garona, naixement d’una de les branques que formen la Garona.
Dades dels Països Catalans 