Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339.
Jaciment d’època islàmica situada al nord de la ciutat. Ocupa una extensa planura de 27 ha i és protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades.
A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar. A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat octogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats al segle XI. Hom hi troba també restes d’un cementiri islàmic.
A l’edat mitjana, nucli més antic de la ciutat, situat al nord de la ciutat actual establerta pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana.
Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, l’antiga mesquita major fou transformada en església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà. Era novament habitat a la segona meitat del segle XII.
El 1413, durant el setge en que Ferran I d’Antequera, en guerra contra Jaume II d’Urgell, establí el seu campament al pla d’Almatà.
El 1626, després de dos segles de decadència, hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada; des d’aleshores l’església esdevingué santuari del Sant Crist de Balaguer. L’església fou refeta, encara, el 1787; abandonat el 1835, el convent fou tornat a habitar el 1867.
(Torrox, Almeria, Andalusia, 940 – Medinaceli, Sòria, Castella, 9 agost 1002)
Cabdill musulmà i regent del califat de Còrdova.
El 985 organitzà una campanya, durant la qual devastà la ciutat de Barcelona, a l’època de Borrell II de Barcelona.
Al cap de sis mesos, l’exèrcit musulmà es replegà, a la ratlla de l’Ebre.
Dades dels Països Catalans 