(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Músic. Estudià música a l’escolania de Montserrat a partir del 1625.
Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses.
Se’n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.
(Maó, Menorca, 22 juny 1827 – Barcelona, 15 març 1887)
Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845.
Actuà com a contrabaix a l’orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume.
Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una.
L’any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l’òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879).
(Barcelona, 14 març 1883 – 26 juny 1971)
Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica.
Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928).
També va compondre, entre d’altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes.
Publicà unes memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).
(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)
Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.
Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Catalunya, 1971 – )
Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s’ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra.
Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters.
Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).
Enllaç: La Locomotora Negra
(Catalunya, segle XII – 1164)
Músic.
Escriví organa a veus, contemporanis del repertori de Sant Marçal de Llemotges i anteriors al de l’Escola de Notre-Dame de París.
Actuà a la catedral de Tarragona.
És l’únic nom d’un compositor català conegut d’ars antiqua. No s’ha conservat cap obra seva.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)
Músic.
Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.
Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).
(Catalunya, 1922 – 1923)
Organisme creat per la Mancomunitat. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.
La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.
Dades dels Països Catalans 