(Lleida, 5 juny 1878 – Tortosa, Baix Ebre, 26 gener 1951)
Promotor de música i escriptor. Era fill d’un militar tortosí.
La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí (1905) i l’Orfeó Montsià (1922).
És autor de l’Himne a la Cinta.
Publicà, a part, d’articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí (1934).
(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)
Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.
Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.
També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.
(Barcelona, 12 juliol 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 març 1968)
Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf.
Exercí la crítica musical a Barcelona.
Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947).
Col·laborà en diferents obres col·lectives.
(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)
Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.
Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.
En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.
En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.
Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.
(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)
Organista i teòric.
Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.
Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.
Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).
(Guissona, Segarra, 8 febrer 1923 – Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 14 juny 2019)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l’Institut de Música Sagrada de Roma.
Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.
És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960).
(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.
L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.
La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.
(Barcelona, 20 juliol 1949 – )
Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.
El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.
El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).
(Barcelona, 1865 – segle XX)
Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).
És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.
Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).
(Barcelona, 1924 – 1 novembre 2015)
Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès.
També estudià cant.
Dades dels Països Catalans 